homaris' photos
La ciutat deu ser lluny
| |
|
|
|
La ciutat deu ser lluny
o potser intento imaginar
que ja no existeix.
Sí, deu ser molt lluny la ciutat
que ara no goso ni pensar-hi.
Ara m'omplo la boca d'aire
i desprès l'expulso per
tornar a omplir-me el cos
de muntanyes estimades.
Sí, la ciutat és lluny, molt lluny.
Camins de muntanya
| |
|
|
|
El somriure serpentejant
dels camins de muntanya
en un silenci infinit,
esperant l'eternitat.
El bosc encara atura el sol
| |
|
|
|
El bosc encara atura el sol.
Les fulles s'escampen arreu,
encara verdes a les branques
o seques al terra fent-ne
la catifa.
La llum i la foscor bateguen
per omplir tot el paratge
i jo resto immòbil
escoltant-ho tot.
En aquest núvol de tarda
| |
|
|
|
En aquest núvol de tarda
reposo la mirada.
Sota la llum
del solitari vaixell
sóc enmig d'un somni
de tardor que sembla que
no vulgui arribar mai.
El vent, ingràvid,
omple les hores buides.
A la muntanya
| |
|
|
|
A la muntanya
tots els afanys
són un únic afany
i tota la memòria
és un desig
de solcar-la.
Abraço el bosc
| |
|
|
|
Abraço el bosc quant es fa fosc:
pins, castanyers, boix, faigs,
tot es belluga i canta
mentre camino lentament
fent equilibris dins el paisatge.
Llums del nord
| |
|
|
|
Llums del nord serè
per les àmplies valls,
cims i fondalades.
Tanco els ulls
i ho veig tot
el visible i l'invisible.
Amb lluna gairebé plena
| |
|
|
|
S'alça una petita i fràgil veu
Fosc cendra, verd bosc, blau cel...
| |
|
|
|
Fosc cendra
verd bosc
blau cel.
I tanmateix
la lluna
es demana:
És veritat
que l'estiu
no vol anar-se'n?
Focs de vespre
Deixa que els teus ulls
| |
|
|
|
Deixa que els teus ulls
viatgin amb ells.
Deixa que la seva mirada
et guiï tot el temps que puguis.
Deixa que el seu silenci
sigui el teu silenci.
I quan de nit t’adormis
pensa en ells
i portals dins el cor.
Les fines línies del pensament
| |
|
|
|
Les fines línies del pensament
enterbolides per la presència
d'un horitzó miratge
per damunt la broma del matí.
Però, malgrat tot,
un cel sense núvols
seria com un cor
que no batega.
Un mirall transparent
| |
|
|
|
Un mirall transparent
d'aigua i de pedres
d'aire i de sol
una finestra oberta
a la terra
nua i feréstega.
Ara em plau
veure miratges
alenar aquest món
embolcallat
com un tresor
aigües amunt.
El vent del matí
| |
|
|
|
El vent del matí esmola
els ulls i la consciència.
Per les àmplies valls
la llum s'esmuny esfilagarsada.
L'estiu se'n vol anar
però el sol no el deixa.
L'existència és curulla de secrets
i el meu anhel és
com un núvol blanc.
Passen les hores immòbils
| |
|
|
|
Passen les hores immòbils
com si fossin roques
en qualsevol indret de la tarda.
El temps esdevé
uns cercles entrellaçats
per les línies
de la inconsciència,
i el seu aroma es perd
com es perden els records
dins la memòria del present.
Núvols blancs
| |
|
|
|
Núvols blancs per damunt
les roques solitàries.
Per la vall s'estenen
les ombres, pensaments
que s'endú el vent.
En flames i fum
| |
|
|
|
En flames i fum
es va morint
aquest estiu
fent un crit
a l'horitzó:
Els ulls en silenci
del crepuscle lluent.
