homaris' photos
Un escenari encimbellat
| |
|
|
|
Un escenari encimbellat
diu no sé qué de la quietud.
I tot, lentament,
es pinta de colors
sense formes ni límits.
Matí o tarda?
Tan se val.
Això és la imatge
que en queda.
L'hora vermella
Ben bé com un jardí
| |
|
|
|
Ben bé com un jardí
de tardor un camí
Ben bé com un bosc
de tardor una fageda
Ben bé com un umbracle
avui desert i silenciós.
Deixa que els teus ulls
| |
|
|
|
Deixa que els teus ulls
viatgin amb la boira
que daura el capvespre.
Deixa que el temps passi
lentament, molt lentament
i que no s'aturi encara.
Deixa que els teus somnis
fecundin amb la mirada.
Potser tot arribarà.
El secret del bosc vell
| |
|
|
|
El secret del bosc vell
fa olor d'una melodia
enjogassada i tendre.
Qui sap si aquesta
mateixa cançó
és ara més trista
o plena d'enyorança.
En la penombra l'escolto
sense saber si és
una visió o un somni.
Un núvol de vent
| |
|
|
|
Aquesta muntanya
que esperava la neu
blanquíssima
i el poble la dolça
música de l'aigua
s'han quedat tan sols
amb un núvol
de vent sec i fred.
S'alcen vermells i radiants
| |
|
|
|
S'alcen vermells i radiants
com còdols antics i rodons,
per damunt d'aquest capvespre.
Embolcallats pel vent
son la memòria adormida
del cel que ara respiro.
D'aquest matí només me'n queden unes fulles
| |
|
|
|
D'aquest matí
només me'n queden
unes fulles.
Unes fulles lleugeres
que el vent
ha deixat aquí.
D'aquest matí
només me'n queda
un fred gris, infèrtil.
A mitja tarda fosqueja
| |
|
|
|
A mitja tarda fosqueja
i convida a somniejar.
El fred, però, implacable,
et retorna a la realitat
amb un so agut de violí.
La fi del dia està escrit
| |
|
|
|
Aquí assegut
contemplo com
la fi del dia
està escrit
en algun lloc remot
però lluminós
i de bellesa infinita.
Avui és un dia sense nom
| |
|
|
|
El matí s'ha llevat glaçat.
Avui és un dia sense nom.
Un dia qualsevol.
I aquest és un no lloc
sense nom.
I fa vent.
Malgrat la llum del sol
| |
|
|
|
Tot i que fa sol
no es veu res més enllà
d'aquesta munió
de branques entrellaçades.
No hi ha res més enllà
del que pots entrellucar
amb els teus ulls.
I tanmateix allà,
a l'altre costat
sento un estol d'ocells
protegint-se dins el bosc.
Fons i clar el matí penja d'un somni
Tardor imperfecte
| |
|
|
|
Plou remor de fulles.
La llum s'adorm
damunt un matalàs
humit, gris i fred.
Demà es llevarà
encara amb
remor de fulles.
Escric una casa en un matí lluminós
| |
|
|
|
Escoltar el sol
i sentir el vent.
Parlar amb el paisatge
i veure el fred com ve.
Fragmentar un instant
sense comptar el temps.
Escric una casa
en un matí lluminós.
Capvespre insondable
| |
|
|
|
Del cel en pengen
uns núvols erràtics
que el vent empeny.
La tarda s'eclipsa
en el vermell blau cel.
En la distància veig
la proximitat del
laberint del bosc
imperiós i solemne.
L'horitzó observa silenciós.
Els turons es vesteixen
de capvespre insondable.
Delicada memòria
| |
|
|
|
Delicada memòria
de les aigües
que esguarden
el plataners
de la riba.
Ara que la llum afluixa
el mirall trencat
per les fulles
no abandona
el color de novembre.
Records de colors
| |
|
|
|
De la nit en faig
el meu amagatall.
De vermell pinto
el meu cor.
De blau inflo
el meu horitzó.
L'ànima dels núvols
son records
de colors.
