homaris' photos
Llums del nord
| |
|
|
|
Llums del nord serè
per les àmplies valls,
cims i fondalades.
Tanco els ulls
i ho veig tot
el visible i l'invisible.
Amb lluna gairebé plena
| |
|
|
|
S'alça una petita i fràgil veu
Fosc cendra, verd bosc, blau cel...
| |
|
|
|
Fosc cendra
verd bosc
blau cel.
I tanmateix
la lluna
es demana:
És veritat
que l'estiu
no vol anar-se'n?
Focs de vespre
Deixa que els teus ulls
| |
|
|
|
Deixa que els teus ulls
viatgin amb ells.
Deixa que la seva mirada
et guiï tot el temps que puguis.
Deixa que el seu silenci
sigui el teu silenci.
I quan de nit t’adormis
pensa en ells
i portals dins el cor.
Les fines línies del pensament
| |
|
|
|
Les fines línies del pensament
enterbolides per la presència
d'un horitzó miratge
per damunt la broma del matí.
Però, malgrat tot,
un cel sense núvols
seria com un cor
que no batega.
Un mirall transparent
| |
|
|
|
Un mirall transparent
d'aigua i de pedres
d'aire i de sol
una finestra oberta
a la terra
nua i feréstega.
Ara em plau
veure miratges
alenar aquest món
embolcallat
com un tresor
aigües amunt.
El vent del matí
| |
|
|
|
El vent del matí esmola
els ulls i la consciència.
Per les àmplies valls
la llum s'esmuny esfilagarsada.
L'estiu se'n vol anar
però el sol no el deixa.
L'existència és curulla de secrets
i el meu anhel és
com un núvol blanc.
Passen les hores immòbils
| |
|
|
|
Passen les hores immòbils
com si fossin roques
en qualsevol indret de la tarda.
El temps esdevé
uns cercles entrellaçats
per les línies
de la inconsciència,
i el seu aroma es perd
com es perden els records
dins la memòria del present.
Núvols blancs
| |
|
|
|
Núvols blancs per damunt
les roques solitàries.
Per la vall s'estenen
les ombres, pensaments
que s'endú el vent.
En flames i fum
| |
|
|
|
En flames i fum
es va morint
aquest estiu
fent un crit
a l'horitzó:
Els ulls en silenci
del crepuscle lluent.
Es fa de nit a la fageda
| |
|
|
|
Rumio contemplant
el color de les coses
Penso olorant
els perfums del bosc.
Miro i no trobo cap sortida
només un inici.
Es fa de nit a la fageda.
Sol entre arbres
| |
|
|
|
Sol entre arbres.
Bosc vell
vius entre fulles
i entre camins
invisibles als meus ulls.
Un silenci de
primavera de tardor.
El meu lloc es aquí
i el record ets tu.
En un dia així
| |
|
|
|
En un dia així
en un capvespre
com aquest
una incerta llum
se'n va d'esquitllentes
deixant orfe tot l'espai.
Quan torni,
les muntanyes
la miratan de reüll
i les ombres s'amagaran
novament.
Ningú no sap
| |
|
|
|
Ningú no sap
que el torrent
d'aquest petit
i intim racó
m'acabarà
mullant
els peus.
El crepuscle com a imatge
| |
|
|
|
El crepuscle com a imatge
del crepuscle i el cel
coronant-lo en un moment
d'immesurable llum.
Travessar la tarda
| |
|
|
|
Travessar la tarda dels sentits
fins als límits infinits
on reposa el sol de mitjanit.
