homaris' photos
Silenci endins
Captives
| |
|
|
|
Dins del bosc
i captives de l'ombra
les petites flors
miren al seu volt
cercant el sol.
Aquest és el principi
| |
|
|
|
Aquest és el principi
l'inici del llarg camí
entre prats i muntanyes
núvols i ombres.
Sí, aquest és el principi
d'un camí sense fi.
La meva televisió
| |
|
|
|
La meva televisió
és a cel obert
i a l’aire lliure.
A la meva televisió
no hi fan telenotícies
ni espais d’entreteniment
ni sèries per temporades
ni concerts poca soltes
ni tertulians impertinents.
La meva televisió
és fosca de nit
i clara de dia
i no té logotip
ni número.
Lluïn dins la penombra
| |
|
|
|
Lluïn dins la penombra
hivern dins la primavera
verd dins el blau
una finestra dins el bosc.
Els núvols escriuen
| |
|
|
|
Els núvols escriuen
quatre ratlles ardents
que a poc a poc
s'esborren.
L'ombra i la llum
un principi sense fi.
Amb paraules planeres
| |
|
|
|
Amb paraules
planeres
i olor de ginesta
se'ns esfulla
el demà.
Després tot serà
pols de llum.
Atura't a sentir
| |
|
|
|
Atura't a sentir
com el sol
t'amara la vista
De tant subtils
les ombres allargassen
la melodía
d'un entretemps
fet a mida.
Butxaques plenes de llum
| |
|
|
|
Línies verticals
marquen el camí
de les muntanyes
irisades de versos
del matí.
Mentre veig tot això
que muda amb el
pas de les hores
les butxaques se
m'omplen de llum
Cau la nit
Sense núvols
| |
|
|
|
Sense núvols
i un sol radiant
que no s'eclipsa.
El temps és circular
un amfiteatre ambulant
a les portes del camí.
Una flor penja
Tot s'envola
El vell pollancre
| |
|
|
|
Al vell pollancre
li creixen fulles noves
El cel és música blava,
els núvols envermelleixen,
la llum somorta.
Les hores lentes arriben.
Hi ha coses que no veig
| |
|
|
|
Hi ha coses que no veig.
Per arribar al verd dels prats
damunt del riu i del bosc
per camins desconeguts
cal cercar les paraules
arrelades als pins verds
als arços florits
i a la solitud de l'euga
al mig de la brisa del matí.
Hi ha coses que no veig,
coses que no es veuen
però que existeixen
sense que els hi demanis.
I tanmateix a l'horitzó
| |
|
|
|
I tanmateix a l'horitzó,
darrera els obscurs turons
els ulls fixen la mirada
en la dilació dels núvols.
Tot s'il·lumina enllà
on el temps somnia pluges.
En tota flor
| |
|
|
|
En tota flor
que s'agita
hi ha una paraula
callada i silenciosa
que es vincla
ben enlaire.
