homaris' photos
El vent gronxa tot el bosc
| |
|
|
|
El sol tenyeix el perfil dels arbres
fent-ne un laberint
de perfums indesxifrables.
Sense fer soroll
el vent gronxa tot el bosc.
Es Uelhs deth Joeu
L'aigua i el sol
| |
|
|
|
L'aigua i el sol s'ajunten
i s'abracen fràgilment
en mig de la muntanya
El vent escurça les hores.
Com si fos un llibre
| |
|
|
|
Com si fos un llibre
obro els fulls
plens de silencis
de paraules escrites.
Tots els camins
duen a un bosc
ple de certeses
i quietuds.
La llum que ara venç
| |
|
|
|
La llum que ara venç
aquesta ombra tenaç
amb la seva música daurada
és el mirall que dibuixa
l'alenar d'aquest matí clar.
Amb la punta dels dits
ho ressegueixo tot
mentre una xemeneia
fumeja alegrament
i esbandeix els seus secrets
als quatre vents.
La lluna més petita
| |
|
|
|
La lluna més petita
s'envola damunt el crepuscle
amb un somriure tan ample
com el secret que amaga.
Comença el viatge
| |
|
|
|
La boira converteix el bosc
en un espectacle obstinat
a jugar a fet i amagar.
Comença el viatge.
Si ara parlés amb els arbres
| |
|
|
|
Si ara parlés amb els arbres
potser també podria escoltar
la cançó més antiga del món:
Pots veure com cauen les fulles?
El cel blau de l'infern vermell
| |
|
|
|
El cel blau
de l'infern vermell
i la seva fosca ombra
cavalquen enllà
del vent i les boires
seguint l'estel del nord.
Res no passa tan lent
| |
|
|
|
Res no passa tan lent
com aquesta aigua
plena de colors
i de desigs en trànsit.
Crepuscle candent
Un fil de cel blau
La boira fa onades
| |
|
|
|
La boira fa onades, el dia ennuvolat, la granota tot ho mira, el Pedraforca s'ha amagat...
Una llum així difusa
| |
|
|
|
Una llum així difusa
on el bosc es fa
gran i acollidor.
Una llum així tan clara
que voldria
que fos eterna.
Una llum així tan càlida
que acotxa somnis
i música remota.
Ací he mirat la lluna
| |
|
|
|
Ací he mirat la lluna
i dos petits núvols
empesos pel vent.
Llum de dia,
ombres de nit,
desafiant el temps.
Fulles grogues guardades
Branques despullades
Una abraçada remota
| |
|
|
|
Només és una abraçada remota
entre la boira i el bosc.
Darrera la muntanya
el matí s'entossudeix a ploure
una pluja fina guarnida d'ombres.
Res destorba la veu del cel
i el domini de les hores lentes.
