homaris' photos
Sense alçar la veu
| |
|
|
|
Llum enrojolada
| |
|
|
|
Llum enrojolada
entre la broma
obre el camí
de la pell del mar
i el perfum del vespre.
Ara duc als llavis
el frec del seu desig.
L'infinit turquesa
Pollancs guaitant el cel ventós
| |
|
|
|
El fred bufa
L'ombra és un viatge
| |
|
|
|
L'ombra no és un lloc
que comença o acaba.
Tampoc és ningú
que calli.
L'ombra és un viatge
per la llum
amb veu pròpia.
El matí blanc
Preludi
| |
|
|
|
Darrera l'arbre despullat
l'aire empeny els núvols
sense ordre però
amb concert:
Preludi d'any nou per a
instruments de vent.
Mapa Mundi
| |
|
|
|
El monstre de cada tarda em ve a veure
| |
|
|
|
El cel obert
| |
|
|
|
Ben dret
mirant els núvols
entre ell i jo
hi ha la conversa
de la presència
i l'absència alhora.
Mentre tant
el vent esbandeix
les hores del matí.
Es fa de nit
| |
|
|
|
No hi ha corriols
per arribar-hi
ni ponts que l'abastin
ni escales de cristall.
Es fa de nit
i jo no tinc prou llum.
A trenc d'alba
| |
|
|
|
A trenc d'alba
quan el dia diu
que es vol llevar
l'horitzó vermell
entre blau cel
i blau marí fosc
s'estén als límits
de l'espai nu.
El pont resta immòbil
com qui no en
vol saber res.
Coses invisibles als ulls
| |
|
|
|
Al llindar de l'hivern
aquests camins
entre prats i boscos.
Res no hi acaba
i res no hi comença,
com si no hi hagués res
i no es pogués veure res.
Coses invisibles als ulls
Un núvol de cabell cendrós
| |
|
|
|
Un núvol de cabell cendrós
guaita el cim emboirat
Potser està arribant l'hivern?
El bosc de mitja tarda
| |
|
|
|
Avui comparteixo
tremolors
amb els arbres.
A poc a poc
per escala de colors
els ulls se m'omplen
de clarors i ombres
que s'allunyen fugisseres.
Les hores han aturat
el rellotge i la bellesa
s'instal·la al bosc
de mitja tarda.
S'aixequen amples turons
| |
|
|
|
S'aixequen amples turons
pel damunt del meu cap.
Muntanyes, embolcalleu-me
a la vostra falda
i als vostres cims
que sou el meu somni
i tot el meu món protector.
És hora d'aixecar-se
| |
|
|
|
És hora d'aixecar-se
i mirar més enllà
de la fosca.
L'hivern s'acosta
sense dir res
emmirallat en
la blancor de la lluna.
És hora d'aixecar-se
i volar entre núvols
fins a trobar l'albada.
