Camins de muntanya La ciutat deu ser lluny El vent fresc Les línies del bosc L'arbre nu De quant els núvols somniaven amb xais Quin doll d'aigua a la font! El sol dels bedolls Amb poques paraules Miro el cel com fosqueja Els ulls caminen sobre les aigües Un brau dalt dels cims L'avetosa Ran mateix de l'aigua L'ocell que s'estarrufa amb el vent Lluita de gegants Lluny i prop Capvespre Bromes i cel rogenc Fora del meu abast Una abraçada remota Branques despullades Fulles grogues guardades En aquest núvol de tarda A la muntanya Abraço el bosc Llums del nord Amb lluna gairebé plena S'alça una petita i fràgil veu Fosc cendra, verd bosc, blau cel... Focs de vespre Deixa que els teus ulls Les fines línies del pensament Un mirall transparent El vent del matí Passen les hores immòbils Núvols blancs En flames i fum Es fa de nit a la fageda Sol entre arbres En un dia així Ningú no sap El crepuscle com a imatge Travessar la tarda La muntanya dibuixa