homaris' photos
Deixo que la llum del matí il·lumini
| |
|
|
|
Deixo que la llum del matí
il·lumini aquest espai silenciós,
una coma ermada translúcida
culminada per l'oratge feréstec.
El paisatge muda a cada pas
i caminant no el perdo de petja.
Les brases del capvespre
| |
|
|
|
Les brases del capvespre
en el cel d'estiu adormint-se.
Els ulls de la nit s'apropen
i encongeixen la mirada,
De ben a prop
| |
|
|
|
Aquest matí de ben a prop
entre els esbarzers oculta
apareixes diàfana i plàcida.
La resta, marges, matolls
no interessa gens ni mica.
Pots volar ben lluny
o pots no moure't.
És el temps sense temps.
El vent infla els núvols
| |
|
|
|
El vent infla els núvols
a tocar del cel.
L'aire pentina les flors
arran de terra.
Les muntanyes
bateguen somrient.
Les ombres corren a plaer.
Estels menuts
| |
|
|
|
Estels menuts
al mig de la tarda
diuen secrets
sense fer soroll.
Tot son rialles
en una clariana.
Vermell d'estiu
| |
|
|
|
Vermell d'estiu,
el capvespre
es fon a ponent
en el seu amagatall.
La tarda desapareix
dins les ombres
i les veus de la nit
profunda.
Lentament
| |
|
|
|
Lentament corre
per pujols callats
com voleiant
sobre el cel seré,
avui, ahir, tots els temps
són el seu temps.
No té límits, ni esculls
ni colors, és com
un cotó oblidat
dins l'espai nu,
despullat de perfum.
El vent, de tant en tant,
l'esborra.
I de sobte, sura de nou,
imponent.
Miro els seus dits d'ungles vermelles
Entre muntanyes i praderies
| |
|
|
|
Entre muntanyes i praderies
a punta de dia els somnis
es tornen realitats.
I ara ells al seu lloc
i jo que no sóc ningú
compartim el mateix jardí.
Pura i senzilla llum
| |
|
|
|
Pura i senzilla llum
dins els camins
i més enllà
a punt de creuar
el llindar invisible.
No parlo del passat
No parlo del futur:
Els desconec
Parlo de la llum
que cobreix el món
aquest instant
en el cel infinit.
El vent no afluixa
| |
|
|
|
El vent no afluixa
i la boira desborda arreu.
Res no destorba la vista
quan els ulls, mirall clar,
veuen còrrer les ombres
damunt les roques i cims.
Sota l'alè d'estiu vellutat
algú observa en silenci
aquest racó de cel
i la seva llumenera.
La llum s'arronsa a la pineda
| |
|
|
|
La llum s'arronsa a la pineda
El bosc no duu cap incertesa
si no camins nous
per explorar el capvespre
Tot és lluny i prop
i tot m'espera.
Petites flors
| |
|
|
|
Petites flors
i la passió
per obrir-se
i créixer.
Al seu jardí
són les reines
a l'univers
no les coneix
ningú.
L'aigua guareix la terra
| |
|
|
|
L'aigua guareix la terra
no per el seu ímpetu
si no per el seu resplendor,
com el desig es fon
en un somni al ritme
constant de la música.
I tanmateix en el somni
hi ha la vida per viure.
Ombres allargassades
| |
|
|
|
Ombres allargassades
corrent per damunt
dels pujols.
Un petit núvol
juga a endevinar
el que diuen
els altres núvols
d’aquest matí d’estiu.
El paisatge va mutant
sense dir ni piu.
Sense preguntar
| |
|
|
|
Sense preguntar
els núvols envaeixen
silenciosos
el matí.
Ara no hi ha
mesura del temps
si no una mirada perduda
asseguda a la vasta prada.
L'estiu és també
una ombra caiguda del cel
amb tota la seva llum
i tota la seva foscor.
Ni tan sols els núvols
| |
|
|
|
Ni tan sols el núvols
només el record d'un cel
i el seu blau immaculat
en els meus ulls
Ara és temps de venir
i omplir-se les butxaques
de somnis de colors purs
Damunt d'aquesta flor
| |
|
|
|
Damunt d'aquesta flor
treballes, treballes
i no volaràs fins que
el temps s'esmunyi
entre tanta blancor
fins al negre més infinit.
La nit, el descans
i demà tornar-hi:
treballar, treballar
I tu també estimes
el silenci.
