homaris' photos
Els ulls caminen sobre les aigües
|
|
|
|
Els ulls caminen
sobre les aigües
solcades pel vent.
El silenci és vida
entre núvols
i serralades llunyanes.
Som aquí
i aquest és el lloc.
Miro el cel com fosqueja
|
|
|
|
Miro el cel
com fosqueja.
Vermell, el núvol
m'alegra el cor.
La costa, ben negre
és el seu cavall.
La música s'infla
amb el vent.
Amb poques paraules
|
|
|
|
Lentament, amb poques paraules
s'aixeca la llum a l'avetosa.
L'ull bada en forma de fulla
i petits fongs damunt els líquens.
El bosc camina al meu costat
i entona la seva cançó.
El sol dels bedolls
Quin doll d'aigua a la font!
De quant els núvols somniaven amb xais
L'arbre nu
Les línies del bosc
|
|
|
|
Les línies del bosc
son diverses,
els camins invisibles.
Rastres de bellesa
dins el caos natural.
No veig el cel,
ni falta que fa.
El vent fresc
|
|
|
|
El vent, fresc, pentina
l'horabaixa tranquil·la.
Com cada dia avui també
em pregunto fins quan
el blau cansat de l'horitzó
recordarà aquest capvespre.
Les paraules em responen
amb molta lentitud
que no en saben res
o no en volen saber res.
I inevitablement tot esdevé
extremadament fràgil.
La ciutat deu ser lluny
|
|
|
|
La ciutat deu ser lluny
o potser intento imaginar
que ja no existeix.
Sí, deu ser molt lluny la ciutat
que ara no goso ni pensar-hi.
Ara m'omplo la boca d'aire
i desprès l'expulso per
tornar a omplir-me el cos
de muntanyes estimades.
Sí, la ciutat és lluny, molt lluny.
Camins de muntanya
|
|
|
|
El somriure serpentejant
dels camins de muntanya
en un silenci infinit,
esperant l'eternitat.
El bosc encara atura el sol
|
|
|
|
El bosc encara atura el sol.
Les fulles s'escampen arreu,
encara verdes a les branques
o seques al terra fent-ne
la catifa.
La llum i la foscor bateguen
per omplir tot el paratge
i jo resto immòbil
escoltant-ho tot.
En aquest núvol de tarda
|
|
|
|
En aquest núvol de tarda
reposo la mirada.
Sota la llum
del solitari vaixell
sóc enmig d'un somni
de tardor que sembla que
no vulgui arribar mai.
El vent, ingràvid,
omple les hores buides.
A la muntanya
|
|
|
|
A la muntanya
tots els afanys
són un únic afany
i tota la memòria
és un desig
de solcar-la.
Abraço el bosc
|
|
|
|
Abraço el bosc quant es fa fosc:
pins, castanyers, boix, faigs,
tot es belluga i canta
mentre camino lentament
fent equilibris dins el paisatge.
Llums del nord
|
|
|
|
Llums del nord serè
per les àmplies valls,
cims i fondalades.
Tanco els ulls
i ho veig tot
el visible i l'invisible.
Amb lluna gairebé plena
|
|
|
|