homaris' photos
Es fa de nit a la fageda
| |
|
|
|
Rumio contemplant
el color de les coses
Penso olorant
els perfums del bosc.
Miro i no trobo cap sortida
només un inici.
Es fa de nit a la fageda.
Sol entre arbres
| |
|
|
|
Sol entre arbres.
Bosc vell
vius entre fulles
i entre camins
invisibles als meus ulls.
Un silenci de
primavera de tardor.
El meu lloc es aquí
i el record ets tu.
En un dia així
| |
|
|
|
En un dia així
en un capvespre
com aquest
una incerta llum
se'n va d'esquitllentes
deixant orfe tot l'espai.
Quan torni,
les muntanyes
la miratan de reüll
i les ombres s'amagaran
novament.
Ningú no sap
| |
|
|
|
Ningú no sap
que el torrent
d'aquest petit
i intim racó
m'acabarà
mullant
els peus.
El crepuscle com a imatge
| |
|
|
|
El crepuscle com a imatge
del crepuscle i el cel
coronant-lo en un moment
d'immesurable llum.
Travessar la tarda
| |
|
|
|
Travessar la tarda dels sentits
fins als límits infinits
on reposa el sol de mitjanit.
La muntanya dibuixa
| |
|
|
|
La muntanya dibuixa
els teuladins d'una casa
davall d'un sol esllanguit.
La llum difon missatges
i a les mans hi duc
tota la calitja del món
i una cançó silenciosa.
Matí vestit de bon temps
| |
|
|
|
Matí vestit de bon temps
i fresc com una molsa lleugera.
Camins d'ombra i aire daurat
al voltant del bosc verd i curial.
Secret murmuri
L'ocell de foc
| |
|
|
|
Els ulls persegueixen núvols
com si fossin ànimes mortals
que tan sols puc veure jo.
Es fa de nit,
o es fa de dia?
Vet ací el monòleg de la llum.
Entre una munió de somnis
| |
|
|
|
Entre una munió de somnis,
capaltard, l'aire té
un perfum lentíssim
i silenciós.
Passo les pàgines d'un dia
com si fos un llibre
que mai no he d'acabar.
Tanco el llibre i escolto
el temps que s'atura
al meu davant.
Un nàufrag topografiant el cel
Una difusa i vagarosa besllum
| |
|
|
|
Una difusa i vagarosa besllum
i un camí que no muda mai
per més que hi caminis cada dia:
Blau, verd, roig, blanc.
Quan arribi l'hivern
el blanc s'imposarà
molt més enllà d'aquesta finestra.
Enmig del cel
| |
|
|
|
Enmig del cel es vincla
com en una dansa
o ritual desconegut.
El contemplo
i no moc un dit
esperant...
A què em pregunto?
A entendre
l'essència de la llum?
Atrapo el meu monstre
Escric paraules en els núvols
| |
|
|
|
Escric paraules en els núvols,
unes al costat de les altres,
damunt les canals i els cims:
cabirolera, estana, verda,
cristall, ordiguer....
Els arbres del bosc
les festegen,
el prat resta quiet.
Ara m'acull un crepuscle
| |
|
|
|
Ara m'acull un crepuscle
fred ventós i vermell
i una veu que acomiada
aquest diumenge plujós.
El dia és un filtre de llum
| |
|
|
|
El dia és un filtre de llum
entre núvols escardalencs
i la veu del vent
que no defalleix.
L'horitzó, quasi
invisible als meus ulls
amaga una pluja
de sol d'estiu
que ofega el cant dels grills.
Feliçment la muntanya
s'alça per damunt de tot.
