homaris' photos
Em caldrien unes mans molt petites (Crespinell)
| |
|
|
|
Em caldrien
unes mans molt petites,
ínfimes,
per collir-les.
En necessitaria moltes
per fer-ne
un bon ram.
Lluirien molt
al meu jardí.
Però no,
entre les roques
és el seu lloc
i ací es queden.
Ara son primavera
permanent.
Al fons més ombrívol
| |
|
|
|
Al fons més ombrívol
de les valls closes
i roques cantelludes
els rierols alegres
baixen, decidits,
graons avall.
M’assec en aquest
cercle del temps
on els camins d’aigua
clars i oberts
no dormen mai
amb aquest murmuri
melangiós que convida
a trobar un cau on arraulir-se
i aïllar-se de la
conxorxa d’enzes
d’aquest maleït dissabte.
A cavall de les comes
| |
|
|
|
A cavall de les comes
i fins al clot de
les valls profundes
tot convergeix en
una sola prada.
Avui el dia
és clar i solitari,
només quatre
núvols enjogassats
parlen en veu baixa:
"Juguem a les marees?"
Més enllà del món
la terra és un miracle.
L'ombra no destorba
| |
|
|
|
L'ombra no destorba
el Grill que salta alegre
des de les roques de
Totlomón.
Aquí, al costat mateix
de les Gorges del Freser
encara es respira
la frescor de la tarda
mentre, allà baix,
a la Terra baixa,
a les Ribes del Freser
ja es sent la calorada.
L'estiu és a prop, i ara
contemplo com
la terra gira,
i que res no la detura.
Res no passa tan lent
| |
|
|
|
Res no passa tan lent
com aquests horitzons llunyans,
les línies on la vida té un perfum
humit com la molsa.
No hi ha distància entre la mirada
i els límits de cada paraula
que fan caminar el capvespre.
Ara mateix les hores es tornen
petites com les busques
d'un rellotge antic
que invoquen un altre món
més arrelat a la terra.
I tot plegat, a poc a poc,
fa esclatar un nou
i ample paisatge.
El que no diuen els diaris
| |
|
|
|
El que no diuen els diaris
és que la tarda s’atansa
a tocar el verd dels turons
i prats amb dit prims.
El que no diuen els diaris
es el vol dels ocells
damunt dels prats
i les flors silvestres
acaronats pel darrer sol.
El que no diuen els diaris
és aquest prodigi de llum
que pinta de color
el capvespre.
No ens cal, doncs,
fer cabal dels diaris.
Tard o d'hora
| |
|
|
|
Tard o d'hora
la tarda és una mà estesa
que el sol encara escalfa.
Lluny, la llum abaixa la veu
però els núvols fan tremolar
boscos i muntanyes.
La terra encara té set,
molta set.
Encara no ha dit
la última paraula.
Al mateix prat
| |
|
|
|
Al mateix prat on fa mesos
no hi havia res (o ho semblava)
ara és una lluerna de colors
envoltat d’arbres, verdet i núvols.
Al bell mig de la mirada
una gota de la pluja caiguda.
Habito aquest espai
i respiro paraules perfumades
vestides d’un blau blavíssim.
La ceguesa del fotògraf
| |
|
|
|
Té molt poc interès
que la boira destorbi
la vista del fotògraf
si ho comparem amb
la seva pròpia ceguesa.
Orchis Simia
| |
|
|
|
Ja ho diuen les pedres
Calendula Officinalis
| |
|
|
|
El silenci de la terra
| |
|
|
|
Hi ha un silenci dins
d'un paper blanc enbellit
Hi ha un silenci en la foscor
i en la llum que batega lentament
M'agrada el silenci dibuixat
en les boires.
Hi ha el silenci de la terra
i el soroll del món.
El silenci és el millor vestit de la natura (Scott…
| |
|
|
|
La llum és una carretel·la
de núvols, praderies i turons
guarnit amb arbustos florits
Si he de proposar
un topònim per aquest
indret, proposo:
Terra de silenci, o sia, Mónsilent.
Dins d'aquest matí
| |
|
|
|
Dins d’aquest matí d’amples pastures
un altre matí de núvols fervents.
Dins d’aquest matí de llum clara
un altre matí d’hora foscant.
Tot encara es en silenci
dins el seu embolcall,
però ben aviat
tots aquests matins
enfilaran el camí del vent
i la mirada humida.
El dia penja del cel,
lluerna encesa i tremolosa.
Dalt la serralada
| |
|
|
|
Dalt la serralada
de relleus confosos
i contorns coneguts
he sentit com els núvols
eixamplen el cor
i allarguen el temps.
De reüll, com si volessin,
fils de llum tèbia
difonen per totes
les altures missatges
en clau de sol.
Núvols alts i rius de boira
| |
|
|
|
Núvols alts i rius de boira
bateguen al cor de la tarda.
Les hores primes i solitaries
segueixen callades.
No hi haurà un indret millor que aquest
| |
|
|
|
No hi haurà un indret millor que aquest
Miri on miri veig un petit gran amagatall
com una llar ascètica coronada per
unes veus solemnes que diuen:
És aquí, és aquí!
Ara solament s'escolta la mirada
d'unes flors no collides.
