homaris' photos
En flames i fum
|
|
|
|
En flames i fum
es va morint
aquest estiu
fent un crit
a l'horitzó:
Els ulls en silenci
del crepuscle lluent.
Es fa de nit a la fageda
|
|
|
|
Rumio contemplant
el color de les coses
Penso olorant
els perfums del bosc.
Miro i no trobo cap sortida
només un inici.
Es fa de nit a la fageda.
Sol entre arbres
|
|
|
|
Sol entre arbres.
Bosc vell
vius entre fulles
i entre camins
invisibles als meus ulls.
Un silenci de
primavera de tardor.
El meu lloc es aquí
i el record ets tu.
En un dia així
|
|
|
|
En un dia així
en un capvespre
com aquest
una incerta llum
se'n va d'esquitllentes
deixant orfe tot l'espai.
Quan torni,
les muntanyes
la miratan de reüll
i les ombres s'amagaran
novament.
Ningú no sap
|
|
|
|
Ningú no sap
que el torrent
d'aquest petit
i intim racó
m'acabarà
mullant
els peus.
El crepuscle com a imatge
|
|
|
|
El crepuscle com a imatge
del crepuscle i el cel
coronant-lo en un moment
d'immesurable llum.
Travessar la tarda
|
|
|
|
Travessar la tarda dels sentits
fins als límits infinits
on reposa el sol de mitjanit.
La muntanya dibuixa
|
|
|
|
La muntanya dibuixa
els teuladins d'una casa
davall d'un sol esllanguit.
La llum difon missatges
i a les mans hi duc
tota la calitja del món
i una cançó silenciosa.
Matí vestit de bon temps
|
|
|
|
Matí vestit de bon temps
i fresc com una molsa lleugera.
Camins d'ombra i aire daurat
al voltant del bosc verd i curial.
Secret murmuri
L'ocell de foc
|
|
|
|
Els ulls persegueixen núvols
com si fossin ànimes mortals
que tan sols puc veure jo.
Es fa de nit,
o es fa de dia?
Vet ací el monòleg de la llum.
Entre una munió de somnis
|
|
|
|
Entre una munió de somnis,
capaltard, l'aire té
un perfum lentíssim
i silenciós.
Passo les pàgines d'un dia
com si fos un llibre
que mai no he d'acabar.
Tanco el llibre i escolto
el temps que s'atura
al meu davant.
Un nàufrag topografiant el cel
Una difusa i vagarosa besllum
|
|
|
|
Una difusa i vagarosa besllum
i un camí que no muda mai
per més que hi caminis cada dia:
Blau, verd, roig, blanc.
Quan arribi l'hivern
el blanc s'imposarà
molt més enllà d'aquesta finestra.
Enmig del cel
|
|
|
|
Enmig del cel es vincla
com en una dansa
o ritual desconegut.
El contemplo
i no moc un dit
esperant...
A què em pregunto?
A entendre
l'essència de la llum?
Atrapo el meu monstre
Escric paraules en els núvols
|
|
|
|
Escric paraules en els núvols,
unes al costat de les altres,
damunt les canals i els cims:
cabirolera, estana, verda,
cristall, ordiguer....
Els arbres del bosc
les festegen,
el prat resta quiet.
Ara m'acull un crepuscle
|
|
|
|
Ara m'acull un crepuscle
fred ventós i vermell
i una veu que acomiada
aquest diumenge plujós.