homaris' photos
Núvols passen lentament
| |
|
|
|
Núvols passen lentament
damunt les seques roques.
La ginesta prova de florir
entre camins i tarteres.
El sol es cansa aviat
d'aquest matí de primavera.
Ara els trons murmuren pluja.
En Blanc
Ara el temps és una ombra
| |
|
|
|
Ara el temps és una ombra
que esbulla el riu remorós
que no dorm, ni reposa mai.
Amb aquesta tènue llum
humida de velles olors
és hora d'arrelar-se
on tot és moviment
en la quietud blanca
i sentir l'ànsia
del del somni i el desig.
Al trencall del capvespre
| |
|
|
|
Al trencall del capvespre
núvols de tempesta
rellisquen lents, somniejant.
Ara escolto una remor,
un eco de claror somorta.
El temps posa les coses
al seu lloc.
La verdor tranquil·la
| |
|
|
|
La verdor tranquil·la reposa
a la vora dels camins
Els ocells refilen i a les
flors hi ha brunzit d'abelles.
N'escolto, dolça, la música.
En algun lloc de la tarda
| |
|
|
|
En algun lloc de la tarda
més enllà dels turons,
la boira té el meu silenci,
obre i tanca espais.
Els meus ulls ballen
amunt i avall,
resseguint-ne
els contorns i les formes
sense endevinar-hi
les embastes.
Respirar
| |
|
|
|
Respirar les petites
i amagades flors
Contemplat i no dir res
en aquest moment
únic de llum
Com si aquest fos el món.
De lluny i de prop
| |
|
|
|
De lluny
l'espessor dels núvols
damunt la serralada
De prop
ressona un tro.
Una abella vacil·la
damunt d'una flor.
Constel·lació
| |
|
|
|
En aquest petit
univers fictici
intento en va
contar els estels
i trobar el teu.
Muntanyes de núvols
Una cambra petita
| |
|
|
|
Una cambra petita
en mig d'un jardí desert
el centre de l'univers més gran,
on les hores llisquen lentes,
els dies volen alts
i posen ales als somnis
que el vent escampa arreu.
Tot això es veu des d'aquesta
cambra petita i isolada
que, a poc a poc, omplo
de silencis no dits.
La fràgil aparença de les coses
| |
|
|
|
La fràgil aparença de les coses
els indrets on reposa el no-res
on retrobar els límits d'un mateix
l'oblit i l'absència.
Una flor vora el camí
| |
|
|
|
Una flor vora el camí
para totes les orelles
en un matí de color
fred primavera.
De fons s'escolta
una música menuda.
Obro el quadern
i guardo el moment.
Aquí hi viu el silenci
| |
|
|
|
Aquí hi viu el silenci
entre els xiulets del vent
i la meva veu callada.
Damunt l'aire polit
pujo turons arrodonits
entre pins verds,
petitíssimes flors
i el blanc orfe d'una,
ja extinta gelera.
Això és com ma casa
i la vida es viu aquí dalt
i tota vida es viscuda
fugint d'un mateix.
Papallona zebrada
Sóc una mica de fum
| |
|
|
|
Sóc una mica de fum
i una mica delicada,
sóc com un reflex
que s'allarga tan
i tantes tardes
i endevino els plecs
de la muntanya irada.
La tarda lleugera
| |
|
|
|
La tarda lleugera
com aquestes flors
petites, petites,
que el vent
no aturen mai.
Núvols alts i boires
| |
|
|
|
Núvols alts i boires
juguen a fet i amagar
el crepuscle.
Tot el paisatge
s'obre en una escletxa
de llum lentíssima
que escriu en silenci.
Quant la nit s'apoderi
de les muntanyes
serà com tancar els ulls
dins del calaix dels somnis.
