Ermita dedicat a Sant Gil

Malgrat ser oriünd d'Atenes, la llegenda diu que cap a l'any 700 Sant Gil va arribar a Núria procedent de la Provença, on havia fundat un monestir. Tenia l'objectiu d'assolir la pau i la tranquil·litat de la vida eremítica. Sant Gil passava els dies lliurat a l'oració i a la fabricació de les seves pròpies icones, entre elles la imatge de la Mare de Déu de Núria. Diuen que, quan Sant Gil va arribar a la vall, ja hi va portar la creu.

El sant s'allotjava en una cova que ara porta el seu nom i dedicava una part del seu temps a conviure amb els pastors que portaven el bestiar als prats d'aquelles muntanyes. Amb ells compartia la seva vianda: una mica de gra cuinat en una olla de coure. Quan el menjar era a punt, Sant Gil feia sonar una campana per avisar els comensals.

L'estada de Sant Gil a l'empara d'aquestes valls amarades de neu i aigua va durar tan sols quatre anys. Qui sap si perseguit pels arrians, Sant Gil va haver de fugir a corre-cuita cap a la Provença.

Anys més tard, on segons la llegenda va aparèixer una llum resplendent que procedia d'una bella imatge de la Mare de Déu i on també hi havia una creu, una campana i una olla de coure, a començaments del segle XVII, es construí l'ermita dedicada a Sant Gil que, transformada i arranjada, s'ha conservat fins avui dia.

PS: qui siamo in Spagna, Catalogna, vicino al confine francese.

Do not use any of my images on websites, blogs or other media without my explicit written permission.
All rights reserved - Copyright © Nora Caracci