Avec la mer du Nord pour dernier terrain vague

Et des vagues de dunes pour arrêter les vagues

Et de vagues rochers que les marées dépassent

Et qui ont à jamais le coeur à marée basse

Avec infiniment de brumes à venir

Avec le vent de l'est écoutez-le tenir

Le plat pays qui est le mien.



Avec des cathédrales pour uniques montagnes

Et de noirs clochers comme mâts de cocagne

Où des diables en pierre décrochent les nuages

Avec le fil des jours pour unique voyage

Et des chemins de pluie pour unique bonsoir

Avec le vent d'ouest écoutez-le vouloir

Le plat pays qui est le mien.



Avec un ciel si bas qu'un canal s'est perdu

Avec un ciel si bas qu'il fait l'humilité

Avec un ciel si gris qu'un canal s'est pendu

Avec un ciel si gris qu'il faut lui pardonner

Avec le vent du nord qui vient s'écarteler

Avec le vent du nord écoutez-le craquer

Le plat pays qui est le mien.



Avec de l'Italie qui descendrait l'Escaut

Avec Frida la Blonde quand elle devient Margot

Quand les fils de novembre nous reviennent en mai

Quand la plaine est fumante et tremble sous juillet

Quand le vent est au rire, quand le vent est au blé

Quand le vent est au sud écoutez-le chanter

Le plat pays qui est le mien...

---------------------

Kun la Norda Maro kiel lasta vakejo

Kaj ondoj de dunoj por haltigi la ondojn

Svagaj rokoj kiujn la tajdoj transpasas

Kiuj por ĉiam havas la koron je refluo

Kaj kun senfine venontaj brumoj

Kun la eosta vento aŭskultu ĝin elteni

La plata land', jen mia land'.



Kun katedraloj kiel solsolaj montoj

Nigraj sonorilturoj kiel siaj kukmastoj

Kie ŝtonaj diabloj dekroŝas la nubojn

Kun la tagfadeno kiel solsola vojaĝo

Kaj pluvaj vojoj kiel solsola "Bonan nokton!"

Kun la uesta vento aŭskultu ĝin volonti

La plata land', jen mia land'.



Kun tiom malalta ĉielo ke perdiĝis kanalo

Kun tiom malalta ĉielo ke ĝi faras humilecon

Kun tiom griza ĉielo ke pendiĝis kanalo

Kun tiom griza ĉielo ke necesas pardonon

Kun la norda vento kiu venas sin kvaronigi

Kun la norda vento aŭskultu ĝin kraki

La plata land', jen mia land'.



Kun iom da Italio kiu sobirus la Skeldon

Kun Blondinul' Frida kiam ŝi iĝas Margot

Kiam la novembraj filoj al ni revenas en majo

Kiam la ebenaĵo vaporas kaj tremblas sub julio

Kiam la vento estas je rido kiam la vento estas je trikito

Kiam la vento estas je sudo aŭskultu ĝin kanti

La plata land', jen mia land' ...



NB: Dankon al Paŭl Peeraerts, kiu tre amike helpis min "iom poliri" la famkonatan lastan verson de ĉiuj strofoj.