El sol s'atura i resta enterbolit Dibuixo una flor i l'acoloreixo La tarda pentinada envers el sol Escric núvols amb totes les lletres Triomfant damunt del turó Només les roques s'entenen a elles mateixes Ara em plau badar Entre pins i clotades s'alça tot el bosc Damunt d'aquesta flor Ni tan sols els núvols Sense preguntar Ombres allargassades L'aigua guareix la terra Petites flors La llum s'arronsa a la pineda El vent no afluixa Pura i senzilla llum Entre muntanyes i praderies Miro els seus dits d'ungles vermelles Lentament Vermell d'estiu Estels menuts El vent infla els núvols El turons son feixucs Desprès del silenci de la nit La tarda lleugera L'estiu no vol flors sense música Entre roques antiquíssimes Amb les mans endreço els cims L'ombra no existiria sense les fulles Veig davant meu les muntanyes de l'avenir Em caldrien unes mans molt petites (Crespinell) Al fons més ombrívol A cavall de les comes L'ombra no destorba Res no passa tan lent El que no diuen els diaris Tard o d'hora Al mateix prat La ceguesa del fotògraf Orchis Simia Ja ho diuen les pedres Calendula Officinalis El silenci de la terra El silenci és el millor vestit de la natura (Scott…