homaris' photos

CAT El gris crida al fons de la vall. Indecises boires abans de la pluja. L'arbre florit espera. La casa no diu res. OC Lo gris crida al bas de la val. De nèblas indecisivas abans la pluèja. L'arbre en flor espèra. L'ostal ditz pas res.

CAT Tornar als matins lluminosos després dels dies grisos. Tornar a veure la llum caure per les branques del jardí. Hi ha moments com aquests com ulls enmig d'una pluja verda, com una flama tendra, com una música suau, una veu melodiosa i estimada. Mai no arriben massa tard les paraules lluminoses. OC Tornatz als matins clars après los jorns grises. Per tornar veire tombar la lutz a travèrs las brancas del jardin. I a de moments coma aqueles coma d'uèlhs al mitan d'una pluèja verda, coma una flama tendra, coma la musica doça, una votz melodiosa e aimada. Son pas jamai tròp tard. los mots luminós.

CAT L'arbre penja les flors com si fos roba blanca estesa en mig dels turons i prats. I per un breu instant els rellotges s'aturen i pensen: Perquè no sempre és així? OC L'arbre penja sas flors coma se foguèsse de vestits blancs espandits al mitan dels tucs e dels prats. E per un brèu moment Los relòtges s'arrèstan e pensan: Perqué es pas totjorn aital?

CAT Lluny i prop, com els temps sense temps, un gegant en la seva solitud i en el seu mutisme. Una imatge als ulls nus dins i fora de la tarda. Hi ha moments que la llum cau del cel com la pluja. OC Luènh e pròche, coma los tempses sens temps, un gigant dins sa solitud e dins son silenci. Una imatge a l'uèlh nus dins e fòra de l'après-miègjorn. I a de moments ont la lutz tomba del cèl coma la pluèja.

CAT Conec aquest paisatge, ens coneixem. Aquí dalt, entre boixos i faigs hi ha una calma que acotxa les muntanyes. I tanmateix tot el que s'hi veu és com un record del vent que bufa: de llevant a ponent del bac al solei. Demà serà com avui però amb pluja a les mans. OC Coneissi aquel païsatge, nos coneissèm. Aquí dessús, demest de bòsques e de faus I a una calma qu’envolopa las montanhas. E pasmens tot es visible ailà Es coma un sovenir del vent que bufa: d'èst a oèst del bac al solelh. Deman serà coma uèi. mas amb la pluèja dins lors mans.

CAT Enmig dels núvols una música: vola pels turons i les valls. Enmig dels núvols una llum que cau del cel sobre les muntanyes. OC Al mitan dels nívols una musica: Vòla al dessús dels tucs e de las vals. Al mitan dels nívols una lutz que tomba del cèl sus las montanhas.

CAT Tot canvia amb la llum i les hores. Tot canvia amb el pas dels núvols. Al matí les ombres es lleven adormides. Al migdia tot verdeja. Al vespre cel rogenc. De nit tot negre. Tot canvia però tot resta igual. Tot canvia menys el silenci. OC Tot càmbia amb la lutz e las oras. Tot càmbia amb lo passatge dels nívols. Lo matin las ombras se desrevelhan endormidas. A miègjorn tot ven verd. Lo ser, cèl rogenc. De nuèch es tot negre. Tot càmbia mas tot demòra parièr. Tot càmbia levat lo silenci.

CAT Una nota blanca s'escapa de la caixa de música de la primavera. Tot i així, al matí silenci, núvols i vent l'envolten d'agitació. I en aquella agitació la vida ens mana i nosaltres callem OC Una nòta blanca s'escapa de la boita de musica de la prima. Encara, dins lo matin silenci nívols e vent L'enrodan d'agitacion. E dins aquel trebolament la vida nos manda e calam.

CAT Ni la pròpia primavera ho entendria. No li deixen espai els que l'anuncien: Primer petits interrogants envoltats de silenci. Des prés el vents d'alçada que no criden a somniar, i finalment el refilet dels ocells que l'anuncien però no la veuen: Primavera blava i blanca amb núvols que l'emmascaren. OC Ni mai la prima ela meteissa comprendriá. Los que l'anóncian i daissan pas de plaça: Primièras pichonas questions enrodadas de silenci. D'alavetz enlà los vents fòrts que cridan pas a somiar, e fin finala lo chirpiòt dels aucèls que l'anóncian mas que lo veson pas: Primavera blava e blanca amb de nívols que la mascan.