homaris' photos

CAT Caminar per l'avetosa on les ombres eclipsen el sol i perfilen els troncs i les brancades. Caminar amb els pensaments sota el braç o a les butxaques: Contemplar, barrinar, cavil·lar... No goso posar més paraules a aquesta inquietud i ansietat. Futur? Avenir? Només caminar. OC Caminar per l'avetosa ont las ombras eclipsan lo solelh e profilan los troncs e las brancas. Caminar amb las pensadas jos lo braç o dins las pòchas: Contemplar, barrinar, cavilhar... N'as pas lo coratge de metre mai de mots a aquela inquietud e ansietat. Futur? Avenir? Solament caminar.

CAT Un llit d'aigua verda, quasi transparent, perfuma la mirada. Els arbres verds i alguns secs l'envolten i l 'admiren. El cel els tapa com un blau llençol. OC Un lièch d'aiga verda, gaireben transparenta, perfuma l'agach. Los arbres verds e qualques secs l'environan e l'admiran. Lo cèl los cobrís coma un blau de lençòl.

CAT Una besllum d'horabaixa llisca per les mulleres vora la deu del torrent. Més amunt ni un lleu núvol que faci ombradisses les flors. Més avall, gorges i balmes senten el riu cantussejar. M'assec al marge tot soliu. OC Una bèla ora bassa glissa per las femnas près del det del torrent. Mai naut ni un leugièr nuèch que fa ombra las flors. Mai bas, gòrjas e balmas sentisson lo riu cantar. Soi a la marge tot sol.

CAT Abraço dolçament la tarda Un ocell vola ben amunt observant-nos. Hi ha unes flors que s'obren de cop i ens miren com si ens haguessin descobert. Ara abraço les flors i desprès els hi explico tot. OC Abraç dolçament l'après-midi Un aucèl vòl plan naut nos observant. I a de flors que se dobrisson subte e nos regardan coma nos aurián descobèrt. Ara abraça las flors e puèi li expliqui tot.

CAT Apartat de qualsevol camí, a la foscúria del bosc, solituds i ombres baixen com arbres arrossegats pel riu. I jo ara, corprès, crec haver-me perdut trobant aquest tresor. OC A despart de tot camin, dins l'escur del bòsc, solituds e ombras descendon coma d'arbres tirats pel riu. E ara, corbat, me sembla aver perdut trobant aquel tresaur.

CAT Tot i que sembla albor les fulles del vell arbre suren en l'aigua, però enllà el bosc es curull de nou brancatge i les boires aviat les acomboiaran. OC Quitament se sembla albor las fuèlhas del vièlh arbre flòtan dins l'aiga, mas al delà lo bòsc es reculhit de nòu ramificacion e las brumas las botaràn lèu.

CAT La boira pujava lentament per els graons del bosc. Jo m'arraulia darrera l'arbre per veure si s'aturava. Però no, ella caminava i de cop desapareixia. OC La nèbla puja lentament per las grasas del bòsc. M'arrèsta darrièr l'arbre per veire se s'arrestava. Mas non, ela marchava e d'un còp desapareissiá.

CAT Secrets de seda damunt les roques nues i llises. Per l'hodierna corre l'aigua. De nit anirà tentinejant. OC Secrets de seda sus las ròcas nuas e lisas. Per l'oderna corre l'aiga. D'un ser anarà tenent.

CAT Remor. La llum es desperta. El verd creix a l'ombra. L'aigua rodola avall, ara i demà. Lluny i prop, el matí. OC Remor. La lutz se desrevelha. Lo verd creis dins l'ombra. L'aiga ròtla cap al bas, ara e deman. Luènh e près, lo matin.