homaris' photos

CAT En les hores desertes i lentes les bromes llisquen ràpides sota els tèrbols boscos. Un ocell refila i refila innocent sense deixar-se veure a la llum. La brisa en escoltar la piuladissa s'ha aquietat fent una pausa. Vermelles notes il·luminen el cel. OC Dins las oras desèrtas e lentas las bròcas se deslizan rapidament jos los bòsques tèrbols. Un aucèl rafinèt e rafinèt innocent sens se daissar veire a la lutz. La brisa en escotant la piòla s'es aquieta fasent una pausa. Las nòtas rojas iluminan lo cèl.

CAT Ella que és molt blava, desafiant i gallarda tan sols per emparar-se i protegir-se ha vingut a reposar a la llera del riu i a llegir el que hi ha escrit a les pedres perquè diu que el temps ho esborra tot. En solitud beurà la llum que brolla de l'aigua i, qui sap, desprès, es marcirà per sempre més. OC Ela qu'es fòrça blava, desafianta e galarda sonque per s'engraissar e se protegir es vengut pausar a la riba del riu e legir çò qu'i a escrich sus las pèiras perque ditz que lo temps borra tot. En solitud beureà la lutz que brota de l'aiga e, qui sap, puèi, se'n anarà per sempre.

CAT L'horabaixa s'apaga lentament Arreu s'escampen les ombres i una humitat subtil i perfumada envaeix l'aire suspès i absent. Avui el temps és un raig de llum que travessa, ingràvid, el futur sense demanar permís. OC L'ora bassa s'espandís lentament Arrèu s'espandisson las ombras e una umiditat subtila e perfumada envasís l'aire suspendut e absent. Uèi lo temps es un rai de lutz que travèrsa, ingravid, lo futur sens demandar de permés.

CAT El món s’enfonsa i va fent-se nit closa i jo m’he perdut entre els núvols OC Lo monde s'enfonsa e se faguèt nuèch e me soi perdut entre los nívols FR Le monde s'effondre Et il fait la nuit fermée et moi je me suis perdu entre les nuages CAT Un dels meus referents fotogràfics es Eliot Porter i el seu treball fotogràfic sobre el caos natural que em serveix per expressar la meva angúnia per tal com està el món, tan bell i tan fràgil. També tinc com a referent una fotògrafa d’Ipernity, ja traspassada, Marta Wojtkowska, que admiro i que encara ara, visito la seva galeria. OC Un dels meus referents fotografics es Eliot Porter e son trabalh fotografic sul caòs natural que me servís per exprimir mon angina per que lo mond siá, tan bèl e tan fragil. Ai tanben per referent una fotografa d'Ipernity, ja passada, Marta Wojtkowska, qu'admira e qu'ara encara, visiti sa galariá. FR Un de mes référents photographiques est Eliot Porter et son travail photographique sur le chaos naturel qui me sert à exprimer mon angoisse à l’égard de ce que le monde est, si beau et si fragile. J'ai aussi pour référence une photographe d'Ipernity, déjà décédé, Marta Wojtkowska, que j'admire et que je visite encore aujourd'hui dans sa galerie.

CAT Paisatge breu de llums petites, pàl·lides i apagant-se en mig d'un estiu erm i xardorós. Paisatge lent i colrat d'horitzons giravoltats per núvols rufagosos que esdevindran vaguetat pregona. I de sobte, la foscor ho engolirà tot. OC Paisatge brèu de luces pichonas, palids e s'apagan al mitan d'un estiu desèrt e sardorós. Paisatge lent e colrat d'orizonts virats per de nívols rufagoses que vendràn vagat pregon. E d'un còp, l'escur engolirà tot.

CAT Miràvem el cel fosc enlluernat pel sol vermell i les nuvolades de ponent. Miràvem com finia el vespre apagant-se entre muntanyes i com de cop s'enfredoria. Miràvem secrets amagats entre les nostres mans i pàgines de llibres. Miràvem com callava el món. OC Miràvem lo cèl escur brilhat pel solelh roge e las nuèches d'oèst. Veirem coma finissi lo ser s'espandissent entre montanhas e de còp que s'enfonsèt. Miràvem de secrets amagats entre nòstras mans e paginas de libres. Veirem lo monde.

CAT A la riba de l'estany els meandres d'aigües clares les acomboien i les envolten. Elles es conjuren a pler en un poema blanc i verd. OC A la riba de l'estanh los meandres d'aigas claras las botavan e las envolopavan. Se conjuran a plorar dins un poèma blanc e verd.

CAT Un matí en gris perla La finestra emmarca el mirall L'aigua reposa damunt les roques La llum es mulla de paraules La quietud rondina en silenci Instants que son l'infinit Més avall un riu corre tranquil. OC Un matin en gris perla La fenèstra encadre lo miralh L'aiga repausa sus las ròcas La lutz se mòla de mots La quietud rondina en silenci Instants que son l'infinit Mai bas un riu corre tranquil.

CAT Un núvol s'alça amunt desorientat La muntanya empresona el cel L'enigma rodola tartera avall Una veu innocent resta isolada Pedra d'hores, fam de pluja OC Un nívol s'auça cap en naut desorientat La montanha empresona lo cèl L'enigma rodola tartera en bas Una votz innocenta demora isolada Pèira d'oras, fam de pluèja