homaris' photos

Boires per a violoncel i piano

Crepuscle entre boires

L'estany de la Pradella

Un bri de sol a la cabana del pradell del Boscalt

Tota la immensitat del Cadí parada a taula

Presoners d'un crepuscle

Tor al Pallars Subirà

Una finestra a l'hivern

Crepuscle al Montseny

El bosc farinós

Esperant les nevades

Vents del nord

For Marta Wojtkowska

21 Nov 2022 28 5 110
CAT) La ciutat és tot brogit. Mentre escric això el sol entra de ple a casa. Però el brogit del carrer no para: els cotxes passen, sorollosos, travessant la meva cambra. Al carrer hi ha un home parlant amb el mòbil. La porta del carrer s’obre i algú puja per l’escala. Sento crits. Hi ha gent que corre. Un gos lladra un altre gos. Dos gats s’enriolen. Tot és soroll, però jo m’estic aquí davant la fotografia d’aquests arbres, d’aquests núvols, del riu... pensant en la Marta. Tan sols ens havíem escrit breument un parell de vegades. Fotografia analògica i en blanc i negre: arbres, camins, retrats, flors... Encara aprenc a mirar amb els ulls de la Marta. En el seu mirall em miro. En el seu mirall veig com la vida alena, però sento la seva absència. FR) La ville bourdonne. Au moment où j'écris ceci, le soleil se déverse dans la maison. Mais le rugissement de la rue ne s'arrête pas : les voitures passent, bruyamment, dans ma chambre. Il y a un homme dans la rue qui parle sur son téléphone portable. La porte de la rue s'ouvre et quelqu'un monte les escaliers. J'entends des cris. Il y a des gens qui courent. Un chien aboie sur un autre chien. Deux chats rient. Tout est bruit, mais je me tiens ici devant la photo de ces arbres, ces nuages, la rivière... en pensant à Marta. Nous n'avions écrit que brièvement quelques fois. Photographie argentique et noir et blanc : arbres, chemins, portraits, fleurs... J'apprends encore à regarder à travers les yeux de Marta. Je me regarde dans son miroir. Dans son miroir je vois comme la vie respire, mais je ressens son absence. EN) The city is buzzing. As I write this, the sun is pouring into the house. But the roar of the street does not stop: the cars pass, noisily, through my room. There is a man on the street talking on his cell phone. The street door opens and someone climbs the stairs. I hear screams. There are people running. A dog barks at another dog. Two cats laugh. Everything is noise, but I'm standing here in front of the photograph of these trees, these clouds, the river... thinking about Marta. We had only written briefly a couple of times. Analogue and black and white photography: trees, paths, portraits, flowers... I'm still learning to look through Marta's eyes. I look at myself in his mirror. In its mirror I see how life breathes, but I feel its absence.

For Marta Wojtkowska

20 Nov 2022 36 10 150
CAT) La ciutat és tot brogit. Mentre escric això el sol entra de ple a casa. Però el brogit del carrer no para: els cotxes passen, sorollosos, travessant la meva cambra. Al carrer hi ha un home parlant amb el mòbil. La porta del carrer s’obre i algú puja per l’escala. Sento crits. Hi ha gent que corre. Un gos lladra un altre gos. Dos gats s’enriolen. Tot és soroll, però jo m’estic aquí davant la fotografia d’aquests arbres, d’aquests núvols, del riu... pensant en la Marta. Tan sols ens havíem escrit breument un parell de vegades. Fotografia analògica i en blanc i negre: arbres, camins, retrats, flors... Encara aprenc a mirar amb els ulls de la Marta. En el seu mirall em miro. En el seu mirall veig com la vida alena, però sento la seva absència. FR) La ville bourdonne. Au moment où j'écris ceci, le soleil se déverse dans la maison. Mais le rugissement de la rue ne s'arrête pas : les voitures passent, bruyamment, dans ma chambre. Il y a un homme dans la rue qui parle sur son téléphone portable. La porte de la rue s'ouvre et quelqu'un monte les escaliers. J'entends des cris. Il y a des gens qui courent. Un chien aboie sur un autre chien. Deux chats rient. Tout est bruit, mais je me tiens ici devant la photo de ces arbres, ces nuages, la rivière... en pensant à Marta. Nous n'avions écrit que brièvement quelques fois. Photographie argentique et noir et blanc : arbres, chemins, portraits, fleurs... J'apprends encore à regarder à travers les yeux de Marta. Je me regarde dans son miroir. Dans son miroir je vois comme la vie respire, mais je ressens son absence. EN) The city is buzzing. As I write this, the sun is pouring into the house. But the roar of the street does not stop: the cars pass, noisily, through my room. There is a man on the street talking on his cell phone. The street door opens and someone climbs the stairs. I hear screams. There are people running. A dog barks at another dog. Two cats laugh. Everything is noise, but I'm standing here in front of the photograph of these trees, these clouds, the river... thinking about Marta. We had only written briefly a couple of times. Analogue and black and white photography: trees, paths, portraits, flowers... I'm still learning to look through Marta's eyes. I look at myself in his mirror. In its mirror I see how life breathes, but I feel its absence.

For Marta Wojtkowska

17 Nov 2022 27 7 128
CAT) La ciutat és tot brogit. Mentre escric això el sol entra de ple a casa. Però el brogit del carrer no para: els cotxes passen, sorollosos, travessant la meva cambra. Al carrer hi ha un home parlant amb el mòbil. La porta del carrer s’obre i algú puja per l’escala. Sento crits. Hi ha gent que corre. Un gos lladra un altre gos. Dos gats s’enriolen. Tot és soroll, però jo m’estic aquí davant la fotografia d’aquests arbres, d’aquests núvols, del riu... pensant en la Marta. Tan sols ens havíem escrit breument un parell de vegades. Fotografia analògica i en blanc i negre: arbres, camins, retrats, flors... Encara aprenc a mirar amb els ulls de la Marta. En el seu mirall em miro. En el seu mirall veig com la vida alena, però sento la seva absència. FR) La ville bourdonne. Au moment où j'écris ceci, le soleil se déverse dans la maison. Mais le rugissement de la rue ne s'arrête pas : les voitures passent, bruyamment, dans ma chambre. Il y a un homme dans la rue qui parle sur son téléphone portable. La porte de la rue s'ouvre et quelqu'un monte les escaliers. J'entends des cris. Il y a des gens qui courent. Un chien aboie sur un autre chien. Deux chats rient. Tout est bruit, mais je me tiens ici devant la photo de ces arbres, ces nuages, la rivière... en pensant à Marta. Nous n'avions écrit que brièvement quelques fois. Photographie argentique et noir et blanc : arbres, chemins, portraits, fleurs... J'apprends encore à regarder à travers les yeux de Marta. Je me regarde dans son miroir. Dans son miroir je vois comme la vie respire, mais je ressens son absence. EN) The city is buzzing. As I write this, the sun is pouring into the house. But the roar of the street does not stop: the cars pass, noisily, through my room. There is a man on the street talking on his cell phone. The street door opens and someone climbs the stairs. I hear screams. There are people running. A dog barks at another dog. Two cats laugh. Everything is noise, but I'm standing here in front of the photograph of these trees, these clouds, the river... thinking about Marta. We had only written briefly a couple of times. Analogue and black and white photography: trees, paths, portraits, flowers... I'm still learning to look through Marta's eyes. I look at myself in his mirror. In its mirror I see how life breathes, but I feel its absence.

Els ulls i la mirada


644 items in total