homaris' photos
Quan les ombres tanquen
| |
|
|
|
Quan les ombres tanquen
les parpelles de la nit,
a poc a poc,
els somnis es fan visibles.
No hi ha més intimitat
que aquest retorn
sense límits
al bell mig de l'infinit.
Tardes d'hivern
| |
|
|
|
Ara és qualsevol dia
| |
|
|
|
Ara és qualsevol dia
i qualsevol lloc.
A l’ombra del vers
la pell de les paraules
té una espurna a la mirada.
La vida riu enmig del riu.
El Montseny des del Coll de la Creueta
| |
|
|
|
Aquí on el silenci cau de ben amunt
| |
|
|
|
Aquí, on el silenci
cau de ben amunt,
l’ànima del meu mirall
és una silueta
amb llum de sol,
talment una cançó lenta
que enfila la carretera.
Bedolls guardians
| |
|
|
|
Ens creiem veure visions
fins i tot ens creiem
sols i els únics,
però el Puigmal sempre
ha estat allí i ha tingut sempre
aquest bosc de sentinelles.
Ombres, camins i traces
| |
|
|
|
Núvols i bromes
| |
|
|
|
A mig matí
| |
|
|
|
A mig matí, lleument,
l'aire omple de núvols
els boscos i prats.
Entre clarors i penombres
escolto la música:
Tot el paisatge
camina amb mi
a ritme de petit concert.
El Taga i la pista de coll de Jou
| |
|
|
|
Muntanyes de fotos
i un paper en blanc.
Tota la certitud és ací.
Ni imatges idíl·liques,
ni versos amables.
M'atrauen les emocions
amb una mica de música
i un xiuxiueig de besllum.
El cel mai no toca
de peus a terra.
Bruguera desprès de la llevantada
| |
|
|
|
L'arbre espantat
| |
|
|
|
Boires a la plana
| |
|
|
|
Crepuscle amb vent del nord
| |
|
|
|
Pardines i el Taga
| |
|
|
|
Un sol benigne
inunda el diumenge.
Darrera el poble
les fondalades es drecen
per boscos profunds i infinits.
El cel passa per damunt
les cases i els carrers
i en dibuixa el mapa:
Aquí una masia,
allí una carrera,
allà el campanar.
Perdut en algun record
una xemeneia fumeja
paraules d’hivern.
Paisatge en grisos
| |
|
|
|
Capvespre amb torb
| |
|
|
|
El Puigmal des de Bruguera
| |
|
|
|
Lentament,
graó darrera graó,
baixa la tarda.
Aturat en una feixa
bereno una mica de fred
entre clarors llunyanes.
