homaris' photos
Silenci blanc gel
| |
|
|
|
Enmig del fred
| |
|
|
|
Fumaroles
| |
|
|
|
El fum, blanc, engoleix els prats.
Els arbres somniegen
amb el seu lent moviment.
El malson es desperta i calla.
Fina i petita
El riu no sap de lletra
| |
|
|
|
El riu no sap de lletra,
però entre roques,
gel i aigua
escriu coses que
jo no sé llegir.
D'entre totes les fulles, una
| |
|
|
|
A la riba el riu,
d’entre totes les fulles
una de sola.
Aiguabarreig de mati i d’hivern,
la veu dels arbres reflectida
al seu voltant,
color de present i de memòria,
missatge sense ampolla.
El bosc vell
Més amunt de la vall
| |
|
|
|
Més amunt de la vall
i del cel blau
el capvespre bull núvols
fins a fer-los ben tendres.
Un dia gris fosc fred
| |
|
|
|
Ara mateix el món no existeix,
la boira ha ofegat els cims.
Avui és una processó de núvols
gris fosc fred.
El Montseny des del Taga
| |
|
|
|
Marina
| |
|
|
|
Passo els meus dits pels núvols
l'aigua s'arrissa amb la teva llum ardent
la mar no pot apagar aquest foc.
L'horitzó és una clamor invisible.
La pell del vent
| |
|
|
|
La pell del vent proposa
un blau blanquíssim de tarda.
El cel s'allunya esfilagarsant-se.
L'arbre es vincla però no l'abasta
L'arbre que s'estira i badalla
| |
|
|
|
L’arbre que s’estira i badalla
Tant li fa si és dissabte o diumenge.
Tant li fa si és Nadal o Cap d’any.
Mai ha comptat les setmanes
i veu passar lentament els solsticis:
Ell segueix immòbil ací
en el seu espai petit però infinit.
Només s’adona dels núvols que passen,
de les fulles que li creixen
i que el vent li despulla,
i vol seguir així fins que s’aturin els temps.
Veus de colors
| |
|
|
|
La meva veu és ara de colors:
Fulles com lletres
escrivint damunt la pedra
enigmes que cal agafar al vol.
Tots els colors del gel en l'idil·li de cel i neu…
| |
|
|
|
Sentir respirar el vent
| |
|
|
|
Dreceres i camins de boira encesa
| |
|
|
|
La petita vila on es va aturar el temps
| |
|
|
|
