homaris' photos
Tot aquest escenari
| |
|
|
|
Tot aquest escenari
bressola amb l'aire
de mitja tarda.
Quan es faci fosc
s'amagarà
darrera la lluna.
L'ombra del vers
| |
|
|
|
Aquí he buscat el sol
Aquí he escrit un vers
L'ombra del vers
m'ha tapat el sol.
Desprès de la tempesta
| |
|
|
|
Després de la tempesta
el bosc verdeja.
Camino corriol amunt.
Encara fa fred.
Son les sis de la tarda.
La pell blanca
Gris pluja en sol menor
La tarda fa un parèntesi
| |
|
|
|
La tarda fa un parèntesi
i deixa anar un ruixat.
Més enllà de la vista
i de tota incertesa.
Aires de primavera
Fotografia callada
La blancor d'una paraula
| |
|
|
|
Neu.
I la llum blanca
dels núvols.
I la llum grisa
de les roques.
Neu.
La blancor
d'una paraula.
Assegut davant les veus callades
| |
|
|
|
Assegut davant
les veus callades.
A poc a poc
els ulls s'omplen
de clarors i d'ombres.
Fragments de silenci
Captives
| |
|
|
|
Dins del bosc
i captives de l'ombra
les petites flors
miren al seu volt
cercant el sol.
Aquest és el principi
| |
|
|
|
Aquest és el principi
l'inici del llarg camí
entre prats i muntanyes
núvols i ombres.
Sí, aquest és el principi
d'un camí sense fi.
La meva televisió
| |
|
|
|
La meva televisió
és a cel obert
i a l’aire lliure.
A la meva televisió
no hi fan telenotícies
ni espais d’entreteniment
ni sèries per temporades
ni concerts poca soltes
ni tertulians impertinents.
La meva televisió
és fosca de nit
i clara de dia
i no té logotip
ni número.
Lluïn dins la penombra
| |
|
|
|
Lluïn dins la penombra
hivern dins la primavera
verd dins el blau
una finestra dins el bosc.
Els núvols escriuen
| |
|
|
|
Els núvols escriuen
quatre ratlles ardents
que a poc a poc
s'esborren.
L'ombra i la llum
un principi sense fi.
Amb paraules planeres
| |
|
|
|
Amb paraules
planeres
i olor de ginesta
se'ns esfulla
el demà.
Després tot serà
pols de llum.
Atura't a sentir
| |
|
|
|
Atura't a sentir
com el sol
t'amara la vista
De tant subtils
les ombres allargassen
la melodía
d'un entretemps
fet a mida.
