"L’autoexigència que no pot aturar-se en cap representació és esgotadora i ens fa emmalaltir. La fatiga de ser un mateix enfosqueix per a tots. Però el cansament no gaudeix de cap condició de dret. Des que la modernitat salvífica va considerar intolerable abandonar-nos a viure en un formiguer sense sentit, la cultura es va fer hospitalària per pal·liar-ho. Des d’aleshores, i davant l’inevitable increment de la fatiga, es va fer imprescindible organitzar el dispositiu necessari per garantir la producció i la rendibilitat. Els ressorts fonamentals d’aquest dispositiu són d’ordre discursiu i d’ordre farmacològic. En l’ordre del discurs, qualsevol disturbi ocasionat per l’automobilització és víctima de diagnòsticfins a reconèixer-lo com una patologia susceptible de tractament. La depressió i les innombrables alteracions psíquiques conformen avui el vocabulari d’un gènere emergent de la nova literatura política. En l’ordre farmacològic, la indústria dels estimulants, somnífers i antidepressius ha aconseguit uns índexs de creixement proporcionals al benefici de l’autoexplotació massiva. És el manament econòmic derivat del rigor de la ciència, i així ho sosté de manera impecable la psiquiatria que s’enfronta a l’evidència del malestar: hem de retornar, després del tractament, a l’òrbita feliç de l’autoproductivitat.
La gestió farmacològica és fonamental per mantenir la suficient massa de força de
treball en actiu. El sanejament i l’aparent curació de la fatiga induïda per
l’automobilització estan investides per la mentida d’una necessitat ineludible. No
importa que el tractament esdevingui crònic si això garanteix la rehabilitació de les
habilitats creativoproductives que es consideren naturals en un subjecte lliure i
somiador de si mateix. L’altíssim percentatge de població sotmesa a la ingesta
quotidiana de píndoles es considera legítimament reparador per al benefici col·lectiu.
Així com ningú no interpreta que sigui antinatural corregir els defectes de la visió
mitjançant unes simples lents adaptades, tampoc no és il·lícit recuperar l’energia
imaginativa i productiva mitjançant estimulants químics especialitzats per a cada
suposat defecte del nostre engranatge mental.
La fatiga no és tolerada perquè no és admissible renunciar a qualsevol necessitat,
objectiu o significat quan se’t brinden totes les oportunitats." M. Peran