Jordi Font Bayó's articles

Camino sobre foc incandescent, roques foses que s'apleguen per la força de la gravetat. Camino entre gas irrespirable, enmig d'un constant bombardeig d'immenses masses de meteors, i tot tipus de materials que cauen amb violència de l'espai. Camino per deserts infinits, i entre masses d'aigua àcida que no alberga cap signe de vida. Camino sota un cel gris i pestilent, enmig de núvols de gasos que no deixen veure ni les pròpies mans a un dit dels ulls. Camino per masses de gel, tant grans que es i…

Xisclen petites ombres, fent extranyes giragonces. Són pinzells pintant la foscor, sobre un roig taronjat, regal d'un Déu que marxa.

De moment, els unics paradisos que conec són d'una sola plaça, i els inferns també.

La humanidad construye mitos en los que podamos apoyar nuestras vidas seres aislados, en un universo inconmensurable en el que la propia fragilidad es demoledora. El mito, la leyenda nos acompañan con un asomo de ejemplar inmortalidad en este humano desvalimiento. Julia Constela

Per què serveix la capacitat de decisió si es basa en la manca de coneixement, i en els tòpics induïts? Quina utilitat té la capacitat de decisió quan aquesta és fruït d'un constant treball escultòric per fabricar desitjos, idees, prejudicis, falsificacions i manipulacions?

L'individualisme és la gran fal·lacia col·lectiva de la nostra societat des de fa gairebé un segle. La idea que individualisme, i pensament individual són una mateixa cosa, és la gran mentida. Perquè l'individualisme actual es basa en l'alienació dels individus.

Les paraules elegants no són sinceres, les paraules sinceres no són elegants.. Lao Tse.

En la foscor dels turons un llum tremola; s'endevinen pins i alzines eclipsant amb els troncs, branques, fulles i nius. És com un joc que provoca la brisa em diuen: som aquí folrant de verd i de marró les ondulacions; profundes raons d'infinit. El llum tremola, i ara imagino el què s'amaga en la foscor; en el que no veig, en el que no sento, hi ha molt més que no pas en aquests ratjos, més que en aquestes guspires de brillantor temporal d'un llum tremolós.

Donem la raó als terrats silenciosos, a l'esmeragda plorant el capvespre, parets tornassolades de vermells taronjats, gats caminant de puntetes, ocells de crits i giravolts.

Les paraules es morien, enterrades en pàgines blanques de llibretes que semblaven taüts. Amuntegades, de tant en tant em demanaven a crits que les rescatés de l'oblit, aquell oblit, cada vegada més semblant a la mort definitiva....

Hem entregat una porció darrera una altra de l'herència de la humanitat, amb feqüència havent-la de deixar a la casa d'empenyorament per cent vegades menys del seu valor, tot plegat perque ens avancin una petita moneda de "l'actual". Walter Benjamin.

Les aules d'un institut, brillants pel sol del matí, travessades per suaus rajos de la tarda. Aquella sala magna on enterràrem els nostres somnis: els dies sense futur. La consulta d'un metge on un número et donà l'oportunitat de ser escoltat. Aquell menjador de la casa, pintat per la llum de la posta que es filtra pels vidres a l'hivern, o per les persianes a l'estiu. Un vell racó d'un cafè antic, l'interior d'un aeroport en el qual esperem l'avenir. Llocs que ens han vist, que ens van veure;…

Tornarà la poesia quan te'n vagis, quan te'n duguis els teus besos amb sabor a mort. Tornarà la poesia en caure la tarda, mentre recordi els meus viatges al sud. Tornarà la poesia triomfant al pas del temps. Perquè en el seu bagatge, l'ahir serà sempre avui. 23 decembre 1995.

Una veu anònima crida. Mils de cares no són la resposta, com un mar en moviment que és un mateix gest: no és a mi.

Porque sé que no basta la cómoda inocencia cual límpido equipaje, de paso estoy, amor, o de partida, y acampo en tu egoísmo para culpar mis versos. Apremios.

És evident que hi ha una inclinació, és evident que la terra ni és plana, ni els nostres ulls un nivellador d'obra. És evident que anem caient cap algun lloc, gairebé sempre en el mateix sentit...

I no s'adonen que la gent sense contigut és molt avorrida. ? No s'adonen que les seves relacions seran relacions superficials de curta volada i durada.? No s'adonen que els seus aplecs només se sostindran al voltant d'una ampolla, d'un dogma repetitiu o d'una serie de titulars i consignes induïdes per la corrent de les xarxes..?