homaris' photos
Vestit d'hivern
| |
|
|
|
Vestit d'hivern
l'arbre contempla
la xemeneia fumejant,
els núvols s'enrojolen
la tarda se'n va.
La ciutat és una enclusa
Amb uns altres ulls
En la penombra
| |
|
|
|
En la penombra destaquen
ben quiets, que no rectes,
amb els braços enlaire
i el seu color plata intens.
Fa anys que son aquí mateix,
la seva llum s'alça
com una esperança per tots
els qui passin al seu davant.
En els fons res no muta tant
com una mirada a l'hivern.
La llanterna de l'arbre
| |
|
|
|
Quan la llanterna de l'arbre
obre la llum en silenci
i deixa lluir les gotes d'aigua
del brancatge abocat
al fred del capvespre.
Boires entrevalls
| |
|
|
|
Les boires entrevalls,
com una tela escolant-se,
semblen desvetllar-se
entre la foscor i les ombres.
Al cel resta llum, allà
on l'espai és infinit.
Mentre miro l'obaga
| |
|
|
|
Mentre miro l'obaga enfarinada
m'aturo a veure a soleia
el darrer, càlid, sol de la tarda.
I ara enfonso la mirada enllà
per a que la memòria no sigui oblit.
Obro els ulls de l'hivern
| |
|
|
|
Obro els ulls de l'hivern
i fosqueja gris blanc.
És hora de somniar
en flocs de neu.
El dia s'acaba
en un instant,
un llum ja s'encén.
Sense alçar la veu
| |
|
|
|
Llum enrojolada
| |
|
|
|
Llum enrojolada
entre la broma
obre el camí
de la pell del mar
i el perfum del vespre.
Ara duc als llavis
el frec del seu desig.
L'infinit turquesa
Pollancs guaitant el cel ventós
| |
|
|
|
El fred bufa
L'ombra és un viatge
| |
|
|
|
L'ombra no és un lloc
que comença o acaba.
Tampoc és ningú
que calli.
L'ombra és un viatge
per la llum
amb veu pròpia.
El matí blanc
Preludi
| |
|
|
|
Darrera l'arbre despullat
l'aire empeny els núvols
sense ordre però
amb concert:
Preludi d'any nou per a
instruments de vent.
Mapa Mundi
| |
|
|
|
El monstre de cada tarda em ve a veure
| |
|
|
|
