homaris' photos
Sense núvols
|
|
|
|
Sense núvols
i un sol radiant
que no s'eclipsa.
El temps és circular
un amfiteatre ambulant
a les portes del camí.
Una flor penja
Tot s'envola
El vell pollancre
|
|
|
|
Al vell pollancre
li creixen fulles noves
El cel és música blava,
els núvols envermelleixen,
la llum somorta.
Les hores lentes arriben.
Hi ha coses que no veig
|
|
|
|
Hi ha coses que no veig.
Per arribar al verd dels prats
damunt del riu i del bosc
per camins desconeguts
cal cercar les paraules
arrelades als pins verds
als arços florits
i a la solitud de l'euga
al mig de la brisa del matí.
Hi ha coses que no veig,
coses que no es veuen
però que existeixen
sense que els hi demanis.
I tanmateix a l'horitzó
|
|
|
|
I tanmateix a l'horitzó,
darrera els obscurs turons
els ulls fixen la mirada
en la dilació dels núvols.
Tot s'il·lumina enllà
on el temps somnia pluges.
En tota flor
|
|
|
|
En tota flor
que s'agita
hi ha una paraula
callada i silenciosa
que es vincla
ben enlaire.
Sense adonar-me'n
De l'arbre despullat
Lluny dels núvols
|
|
|
|
Lluny dels núvols
però prop de l'aigua
les roques dibuixen
un somriure colrat.
Núvols
|
|
|
|
Núvols blancs es refermen
Aparences que dansen al cel
La neu curulla les praderies
Viure als núvols
Ara hi bufa el vent
La boira i la primavera
Els cirerers florits
|
|
|
|
Els cirerers florits
que embolcallen
la casa, i al darrera,
treien el nas,
el campanar,
i més enllà,
la serralada.
Un univers,
un racó
a recer
del temps.
Vol lliure
|
|
|
|
Mireu-los entre núvols i boires
|
|
|
|
Mireu-los entre núvols i boires
visibles pel damunt dels arbres
desafiant el sol de fit a fit
sense enlluernar-se ni un pam.
La resta són muntanyes i boscos.