Xata's photos

PIP ABOVE

PIPs ABOVE El primer document que esmenta l'església és del 993, quan Berenguer bisbe d'Elna la consagrà; i és esmentada novament el 1001 en la donació que aquest en féu a Sintil·la, abat d'Arles. Fou reconsagrada pel bisbe Arnau el 1158, possiblement a causa d'una reconstrucció total. El 1621 fou substituïda com a seu parroquial per l'antiga església del castell, fins aleshores dedicada a Sant Jaume, en una situació més cèntrica respecte al nucli urbà. Actualment el temple romànic és en procés de restauració. Arquitectura[modifica] El temple és de nau única, acabada amb un absis semicircular. Les parets són fetes de pedra tallada disposada en gran aparell. La teulada ha desaparegut amb el pas dels anys, i només resta la coberta de l'absis, de pissarra. La part superior d'aquest és decorada amb un fris de dents de serra i per dessota s'hi obre una finestra senzilla. La porta és a la façana meridional, rematada per un timpà pla i amb una arquivolta en tres arcs en degradació. La nau comunica amb l'absis mitjançant un arc triomfal de grans dimensions; inscrits en la paret per sobre i als costats de l'arc hi ha dos petits òculs que devien contribuir a il·luminar (si bé escassament per les seves reduïdes dimensions) la nau. Va ser declarada monument històric de Françael 1964. ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Cortsav%C3%AD ++++++++ The first document to mention the Church dates back to 993, when Berenguer bisbe d'Elna consecrated it; and it was mentioned again in 1001 in the donation that he made to Sintil-la, at the abbey of Arles. It was reconstructed by bishop Arnau in 1158, possibly because of a total reconstruction. In 1621 it was replaced as its parish church by the old Spanish church, dedicated to Saint James, in a more central location with respect to the city centre. The Romanesque church is currently being restored. Architecture [modifica]. The temple is of a single nau, finished with a semicircular absis. The walls are made of carved stone and are arranged in a large unit. The thielding has disappeared over the years, and only the cover of the absis, made of stone, remains. The upper part is decorated with a frieze of serrated teeth and the rest is covered with a simple window. The door is on the southern side, finished off by a flat door and an archway with three decaying arches. The boat communicates with the absis by means of a large triumphal arch; inscribed on the wall above and on the sides of the arch are two small arches that contribute to illuminate (if not very much because of its reduced dimensions) the boat. It was declared a historic monument of France in 1964.

PIPs ABOVE Característiques Estil arquitectònic Preromànic i romànic Material Pedra Altitud 129,7 m Ubicació geogràfica Rosselló Localització Nostra Senyora de Vida Wikimedia | © OpenStreetMap 42° 31′ 45″ N, 3° 00′ 00″ E Activitat Diòcesi Elna - Perpinyà Sant Jeroni d'Argelers, anomenat habitualment simplement Sant Jeroni, és una ermita del costat del santuari de Nostra Senyora de Vida, del terme comunal d'Argelers, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord. Està situada[1] a la zona central-occidental del terme, a més de dos quilòmetres i mig al sud-oest en línia recta del nucli principal de la vila d'Argelers. No hi ha dades documentals d'aquest edifici anteriors al 1688, tot i que alguns historiadors l'han volguda vincular amb una capella dedicada a sant Jaume esmentada el 1068, que no s'ha pogut identificar fins ara. ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_d%27Argelers ++++ Features Preromanic and Romanesque architectural style Material Pedra Altitude 129,7 m Geographical location Rosselló Location Nostra Senyora de Vida Wikimedia | © OpenStreetMap 42° 31′ 45″ N, 3° 00′ 00″ E Activitat Diòcesi Elna - Perpinyà Sant Jeroni d'Argelers, anomenat habitualment simplement Sant Jeroni, és una ermita del costat del santuari de Nostra Senyora de Vida, del terme comunal d'Argelers, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord. It is located[1] in the central-western area of the region, more than two kilometres away and is located in the south-west in a straight line from the main town of Argelers. There are no records of this building prior to 1688, although some historians have linked it to a chapel dedicated to Saint James built in 1068, which cannot be identified for this purpose. Translated with www.deepl.com/Translator (free version)

In many ancient pre-Catholic traditions we find the serpent (or kind of mix of serpent and dragon as here) as guardian of sacred places. A troubling figure of Romanesque iconography, it possesses the versatility of its distant antecedents in the sacred art of ancient civilizations. It is not impossible that in Romanesque art it has retained its symbolism of the verticalization of the human and its unholy claim to divine privileges. It is also a symbol of wisdom, of superior wisdom received from one or more gods. At the time of Romanesque art, Celtic traditions were still alive and the artists who decorated the churches perpetuated this knowledge in cryptic form through symbols so that future generations could interpret them. A form of fighting against the compulsory catholicization and the obliteration of the religions that preceded it. ++++ Dans beaucoup d'anciennes traditions pré-catholiques nous trouvons le serpent (ou une sorte de mélange de serpent et dragon comme ici) comme gardien des lieux sacrés. Figure troublante de l'iconographie Romane, il possède la polyvalence de ses lointains antécédents de l'art sacré des anciennes civilisations. Il n'est pas impossibl qu'en art Roman il ait conservé son symbolisme de verticalization de l'humain et sa revendication impie de privilèges divins. Il est aussi symbole de sagesse, d'une sagesse supérieure reçue d'un ou des dieux. À l'époque de l'art Roman les traditions celtiques étaient encore vivaces et les artistes qui décoraient les églises ont fait perdurer cette connaissance de forme cryptique à travers des symboles pour que les générations futures puissent les interpréter. Une forme de lutter contre la catholicization obligatoire et l'effacement des religions qui l'ont précédé.

PIP ABOVE

PIPs ABOVE

PIP ABOVE La primera menció coneguda de l'església remunta a l'any 1069. L'any 1082 els comtes de Cerdanya i del Conflent decideixen d'instal·lar en aquest indret uns monjos de l'orde de Sant Agustí. Setanta anys més tard, el 25 d'octubre de 1151 arran d'obres a l'edifici, en companyia de Bernat el bisbe d'Urgell i dels abats de Sant Miquel de Cuixà i d'Arles, el bisbe d'Elna Artal II fa una segona consagració de l'església que és transformada en priorat. D'aleshores ençà s'anomena Santa Maria de Serrabona. Alguns rastres d'aquella cerimònia es poden veure a les creus que hi ha gravades a les parets de la nau i de l'absis. El 1265 esclatà un conflicte entre el prior Bernat i el Comissari del domini que porta a un plet per tal de determinar l'alodialitat de les possessions del priorat. Fins al segle xiv els agustins del priorat gaudiren de certa prosperitat, tot i que es propiciaren alguns canvis en el mode de vida, que van portar a la decadència de la comunitat. El 1592, es tancaren tots els priorats agustins de la corona castellana, tot i que Santa Maria de Serrabona s'utilitzà encara fins al 1593, data en la qual es va adscriure al bisbat de Solsona, que s'apoderà de l'indret i de les seves pertinences (tot i així el tancament no es féu de manera definitiva fins al 1612, quan va morir Jaume Serra, el darrer prior de Serrabona i alhora rector de l'església de Prada). La diòcesi de Solsona el conservà fins a les darreries del segle xix, malgrat que el gran vicari de la diòcesi de Solsona l'havia mirat de vendre el 1830. L'edifici, deshabitat, es degradà constantment. Es diu que l'església i el claustre s'usaven sovint com a recer, i que els pastors amb els seus ramats s'hi refugiaven de tant en tant. A conseqüència d'aquest abandonament, el 1819 es va esllavissar una part de la nau, i el 1822 la comuna de Serrabona, despoblada, va ser suprimida. Arran d'una ordenança del rei de França, el 15 de maig del mateix any, fou annexada a Bula d'Amunt. Després de la descoberta de l'indret per uns arqueòlegs, la visita l'escriptor francès Prosper Mérimée el 1834, que deplorà l'enrunament de l'església, va tornar a posar en relleu aquest monument. A partir del 1836 es realitzaren les primeres obres de consolidació, gràcies al mecenatge d'Henri Jonqueres d'Oriola. El 1894 Ferdinand Trullès, notari d'Illa de Tet, comprà el priorat al Capítol de Solsona. Les campanyes de restauració es van enllestir al segle xx per tal de consolidar i salvar de manera durable l'església. Santa Maria de Serrabona pertany al Departament dels Pirineus Orientals des del 1968, any en què la família Jonqueres d'Oriola en féu la donació. ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Serrabona +++++++ The first known mention of the Church was in 1069. In 1082, the Counts of Cerdanya and Conflent decided to establish a monastery in this area. Seventy years later, on the 25th of October 1151, the great bishop of Urgell and the abbots of Sant Miquel de Cuixà and Arles began work on the building, in the company of Bernat. The name of the church is Santa Maria de Serrabona. Some traces of that ceremony can be seen in the creeds that have been engraved on the walls of the water and the absinth. In 1265 a conflict arose between Prior Bernat and the Commissioner of the dominion who had a board to determine the allodiality of the possessions of the priory. At the end of the 14th century, the Augustinians of the Priory enjoyed certain prosperity, even though they brought about some changes in their way of life, which would lead to the decline of the community. In 1592, all the Augustinian priorities of the Castilian crown were transferred, although Santa Maria de Serrabona was used until 1593, when it was assigned to the bishopric of Solsona, which would take over the rights and the relevance of the church (although this was not definitive until 1612, when Jaume Serra, the first prior of Serrabona and now rector of the church in Prada, died). The Diocese of Solsona conserves it at the end of the 19th century, despite the fact that the great vicar of the Diocese of Solsona had looked to sell it in 1830. The building, which is uninhabited, is constantly deteriorating. It is said that the church and the cloister were used as a place to pray, and that the shepherds with their branches took refuge there from then on. As a result of this abandonment, in 1819 a part of the ship was sacked, and in 1822 the commune of Serrabona, which had been depopulated, was suppressed. An order from the King of France was issued on the 15th of May of the same year, and it was annexed to the Bull of Amunt. After the discovery of the right by archaeologists, the French writer Prosper Mérimée visited the monument in 1834, and deplored its surroundings. From 1836 the first consolidation works were carried out, thanks to the patronage of Henri Jonqueres d'Oriola. In 1894 Ferdinand Trullès, notary public of Illa de Tet, bought the priory of the Capitol of Solsona. The restoration campaigns are going to be built in the 20th century in order to consolidate and save the church in a sustainable way. Santa Maria de Serrabona has belonged to the Department of the Eastern Pyrenees since 1968, the year in which the Jonqueres d'Oriola family donated it. ++++ In many ancient pre-Catholic traditions we find the serpent as guardian of sacred places. A troubling figure of Romanesque iconography, it possesses the versatility of its distant antecedents in the sacred art of ancient civilizations. It is not impossible that in Romanesque art it has retained its symbolism of the verticalization of the human and its unholy claim to divine privileges. It is also a symbol of wisdom, of superior wisdom received from one or more gods. At the time of Romanesque art, Celtic traditions were still alive and the artists who decorated the churches perpetuated this knowledge in cryptic form through symbols so that future generations could interpret them. A form of fighting against the compulsory catholicization and the obliteration of the religions that preceded it. ++++ Dans beaucoup d'anciennes traditions pré-catholiques nous trouvons le serpent comme gardien des lieux sacrés. Figure troublante de l'iconographie Romane, il possède la polyvalence de ses lointains antécédents de l'art sacré des anciennes civilisations. Il n'est pas impossibl qu'en art Roman il ait conservé son symbolisme de verticalization de l'humain et sa revendication impie de privilèges divins. Il est aussi symbole de sagesse, d'une sagesse supérieure reçue d'un ou des dieux. À l'époque de l'art Roman les traditions celtiques étaient encore vivaces et les artistes qui décoraient les églises ont fait perdurer cette connaissance de forme cryptique à travers des symboles pour que les générations futures puissent les interpréter. Une forme de lutter contre la catholicization obligatoire et l'effacement des religions qui l'ont précédé.

In many ancient pre-Catholic traditions we find the serpent as guardian of sacred places. A troubling figure of Romanesque iconography, it possesses the versatility of its distant antecedents in the sacred art of ancient civilizations. It is not impossible that in Romanesque art it has retained its symbolism of the verticalization of the human and its unholy claim to divine privileges. It is also a symbol of wisdom, of superior wisdom received from one or more gods. At the time of Romanesque art, Celtic traditions were still alive and the artists who decorated the churches perpetuated this knowledge in cryptic form through symbols so that future generations could interpret them. A form of fighting against the compulsory catholicization and the obliteration of the religions that preceded it. ++++ Dans beaucoup d'anciennes traditions pré-catholiques nous trouvons le serpent comme gardien des lieux sacrés. Figure troublante de l'iconographie Romane, il possède la polyvalence de ses lointains antécédents de l'art sacré des anciennes civilisations. Il n'est pas impossibl qu'en art Roman il ait conservé son symbolisme de verticalization de l'humain et sa revendication impie de privilèges divins. Il est aussi symbole de sagesse, d'une sagesse supérieure reçue d'un ou des dieux. À l'époque de l'art Roman les traditions celtiques étaient encore vivaces et les artistes qui décoraient les églises ont fait perdurer cette connaissance de forme cryptique à travers des symboles pour que les générations futures puissent les interpréter. Une forme de lutter contre la catholicization obligatoire et l'effacement des religions qui l'ont précédé.

PIPs ABOVE

PIPs ABOVE

PIPs ABOVE

Some of you know Dante, my old friend (sheep vertebra in his previous life). Now to fragile to go around with me but still ok to be a model as long as he stays home ! For more of him... just click on his album : www.ipernity.com/doc/xata/album/1186924 I wanted to go out at night and play with a torch on a tree and starry sky in long exposure mode... but the wind was too strong that I did not want to risk camera on a long exposure with all dust blown. So fortunately I had already taken this one with Dante, just in case I could not do what I had planned for the challenge!