Si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls.

youtu.be/GIfcOnSjfY0?si=Dqpgz1m2D-vDXKnZ


Je déteste la peur qui nous ronge aujourd’hui
je voudrais la bannir jusqu’à la fin des temps,
que toi, l’enfant qui sourit
en face de l’océan,
tu puisses ouvrir les yeux sur l’espoir infini...

Si ma chanson pleure,
c’est que je ne peux
effacer la peur
de mes pauvres yeux.

Je déteste la mort et son pas lourd qui glace
je voudrais la bannir du champ de nos menaces
Que j’aime le son d’un coeur qui donne vie au temps
mais qui suivant sa trace
me condamne au néant.

Si mon chant est triste,
c’est que je n’ai pu
effacer la liste
des amis perdus.

Je déteste mon chant qui a fait se lever
tant de cris de révolte qu’ils ont assassinés
Je préfère maintenant à la sombre vérité
les mots simples des chansons
remplies de raison.

Si ma chanson pleure,
c’est de devoir clamer
que tous nos malheurs
jamais n’ont existé.

http://lyricstranslate.com

catalan
I si canto trist

Jo no estimo la por,
ni la vull per a demà,
no la vull per a avui,
ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram
d'illusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort,
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui,
ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec
d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant,
perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams,
dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

anglais
And if I sing sad

I don’t like fear,
neither the will for tomorrow,
I don’t want it today,
not even as a memory;
that I like the smile
of a child that is close to the sea
and his eyes like a branch
of illusions, explode.

And if I sing sad
is because I can’t
erase the fear
from my poor eyes.

I don’t like death,
neither his frosted step,
I don’t want it today,
not even as a memory;
that I like the beat
of this heart that, fighting,
gives life to death
to those that they have condemned it.

And if I sing sad
is because I can’t
forget death
of ignored companions.

I don’t like my song,
because I know that they are silent
so many mouths, some many cries,
which they used to say the truth;
that I like the song
of people of the street
with the strength of the words
ingrained in reason.

And if I sing sad
(I do it) so I can remember
that it’s not like this
for so many years.