homaris' photos
Els núvols blancs embolcallen la neu blanca
| |
|
|
|
Els núvols blancs
embolcallen la neu blanca.
Les ombres s'ho miren
i també volen jugar.
Neu i boira arreu
| |
|
|
|
Per als ulls
| |
|
|
|
Per als ulls
el cel net
del matí,
el blanc trencat
de la neu.
Fred d'hivern
a les mans.
El sol s'escola
La terra il·luminada
| |
|
|
|
Fa molt i molt temps
| |
|
|
|
Fa molt i molt temps
que els arbres hi creixen.
Fa molt i molt temps
que els arbres hi cauen.
Fa molt i molt temps
que en creixen de nous.
Fa molt i molt temps
que hi surt el sol,
plou o neva.
És el bell bosc
tant vell com jove.
Vestit de nit
En mig de l'hivern
Ran de finestra
Tot fa olor de vent
| |
|
|
|
L'ombra del murs
del poble vell
es despenja
com el fum que
s'escampa de
temps remots.
Al fons de la vall
el silenci de la neu
s'alça tímid
en mig del sol
d'hivern.
Tot fa olor de vent.
Llum de divendres
| |
|
|
|
Darrera la finestra
no hi ha tarda
sense moure's
de l'estança.
Darrera els vidres
la tarda simplement
s'esmuny.
Darrera les cortina
la tarda només
s'endevina.
Darrera la finestra,
darrera els vidres,
darrera la cortina,
tan sols llum
de divendres.
M'he perdut per el cel
| |
|
|
|
M'he perdut per el cel
i les olors de núvol.
No hi ha res més enllà
i espero la nit per
perdre'm en els estels.
Abans d'anar a dormir
Amb vidres a la sang
| |
|
|
|
El vent d'avui
és com un violí
que gemega
damunt
la muntanya.
El vent d'avui
té la veu
forta,
fúria
i vidres a la
sang
Dibuixo un desig
Les veus de la nit calma
| |
|
|
|
Dos crits en mig d'una tarda d'hivern
| |
|
|
|
Camins del laberint
| |
|
|
|
Camins del laberint
de roques.
Petites ombres
vacil·lants.
Sendes sense fi.
Espai nu.
La pell de
la muntanya.
