homaris' photos
Ara hi bufa el vent
La boira i la primavera
Els cirerers florits
| |
|
|
|
Els cirerers florits
que embolcallen
la casa, i al darrera,
treien el nas,
el campanar,
i més enllà,
la serralada.
Un univers,
un racó
a recer
del temps.
Vol lliure
| |
|
|
|
Mireu-los entre núvols i boires
| |
|
|
|
Mireu-los entre núvols i boires
visibles pel damunt dels arbres
desafiant el sol de fit a fit
sense enlluernar-se ni un pam.
La resta són muntanyes i boscos.
Aquesta flor és ara tota la nostra vida
Plovisqueja
| |
|
|
|
Plovisqueja i plovisqueja.
La boira cau damunt
les cases que tot s'ho miren
amb el nas enganxat
a les finestres.
Dels teuladins en regalimen
fines gotes de pluja
mentre les xemeneies
escampen fum que
es confon amb la boira.
Plovisqueja i plovisqueja
i els pensaments es perden
entre el bosc i la boira.
Siluetes en solitud
| |
|
|
|
Miren al seu voltant
com l'horabaixa s'imposa.
No son un miratge
i no enganyen ningú.
Son ni més ni menys
que siluetes en solitud.
D'esquena a la lluna
| |
|
|
|
D'esquena a la lluna
el cim de la muntanya
entre els llençols
dels núvols desespera.
La nit no és clara
| |
|
|
|
La nit no és clara,
com una tenebra
lluny del sol
i fosca llum.
És hora de
mirar amunt
lluny de les ombres
i oblidar aquest hivern
que mai ha existit.
Primavera sahariana
| |
|
|
|
A punt de tempesta
| |
|
|
|
Amb la tarda a la butxaca
| |
|
|
|
Cel d'horabaixa ennuvolada
omple les parpelles
de petites estrelles,
mentre jo m'emmirallo
en una perla
blava i blanca
i la seva coixinera.
El gegant adormit
Tota la tarda
| |
|
|
|
Tota la tarda
es concentra
per al moment
en el que el cel
s'embarca
en el seu
periple nocturn.
Dimarts de mercat
| |
|
|
|
La plaça bull d'activitat
les façanes i les nuvolades
l'ignoren i van a la seva.
Invisible als nostres ulls
| |
|
|
|
En algun lloc,
com d'amagat,
hi ha algú
de qui no en
coneixem res.
I malgrat tot
aquest algú
existeix
i és ben visible
però invisible
als nostres ulls.
