Esperar 

A que arribi l'estiu i estendre la pell amb poca roba al sol.
A que el príncep blau coroni l'hora en punt i les seves passes recorrin carrer amunt carrer avall esperant la que pel moment, és, la seva princesa.
A que algú es digni a fotreli un bon mos a la meva poma i no se li indigesti el pecat original.
A que els polítics arreglen el món mentre debateixen en hora de màxima audiència sobre el nostre futur, i "el españolito de a pie" tan sols comenti el color de la corbata dels candidats.
Al pròxim metro.
A que es fiqui en verd.
A que l'aigua bulli.
A que arribi divendrres.
A que es facin les18:30.
A que els núvols s'escampin.
A que arribi el nostre torn a la peixateria i la dona del davant deixi de pensar-se si vol un kilo o mig de llenguados, quan jo, l'unic que vull és un tros de rap.
A que els demés es deicideixin a fer el primer pas.
A tenir temps per fer mil coses que en realitat sé que no faré.
A cobrar per poder fer les coses que sé que no faré.
A que l'infermera digui el meu nom.
A que el cotxe del davant apagui les llums de fre i arranqui.

...

Les esperes són llargues. Els petits detalls que les envolten, pràcticament invisibles. Voler no és poder i mentre, jo faig llistes de "pros i contres" a sobre d'una servilleta que a peu de pàgina canta "gracias por tu visita" sense esperar res, intentant no perdre'm ni un detall i tenint sense voler.

Quiet - Rachael Yamagata