Sí, nois, sí. L'estiu s'ha acabat i enrere queden les escapades a la platja, els dies de càmping i la tranquil·litat de no haver de seguir cap horari.

Avui, passades per fi les gairebé dues setmanes d'adaptació a l'escola de les peques, per fi podem dir que entrem a la pura i dura monotonia de la vida "real". Ja tenim el material escolar a punt (vora 200€ entre les dues, i això que no aixequen dos pams de terra!), les bates, els xandalls (millor no comentar preus), les dents ben llustroses i la melena repentinada. Tot a punt per envair l'escola cada dia a les nou del matí!

La Vinyet (que només fa horari de matins) sembla que aquest any hi va més de gust i que els refredats i les bronquitis ens donaran una mica més de marge per gaudir de les activitats a les aules. De moment salta del cotxet cada matí quan arribem a la porta de la seva aula i entra escopeteja a remenar tot el que sigui remenable. El que no sembla que li interessi gaire de moment són les relacions humanes. La mestra m'ha dit que és la més independent de tot el grup (però crec que m'ha dit això per no fer servir la paraula "autista" directament). Ah, i ja pa pipi a la gibrella! Això sí, només a l'escola. La de casa no li agrada.

La Queralt, en canvi, ja ha entrat a l'ensenyament obligatori: aquest any estrenem P3! A la pobra l'han carregada amb fitxes i llibres de tota mena. Sembla ben bé que hagi de cursar una carrera universitària... Amb tres anyets! El canvi més fort, però, és que a ella ja no la deixem a la porta de l'aula, sinó que l'hem de deixar al gimnàs de l'escola (que està a l'entrada del recinte escolar) i d'allà surt sola amb tot el seu grup i la mestra. És com si comencessin el dia amb una petita excursió i, tot i que la idea no és dolenta del tot, els nanos no ho acababen d'entendre els primers dies. El pitjor de tot és l'hora d'anar-los a recollir, perquè els fan tornar al mateix gimnàs i asseure's tots l'un al costat de l'altre, de manera que tu entres allà, busques el teu i te le'n duus no sense abans advertir a la monitora de torn que ets la mare i te l'emportes. Però és ben bé com entrar en una sala d'adopció. A veure quin m'agrada...? Aquest! Brrr! Pobrets meus.

Però bé, tret d'això, aquest any estrenem un munt d'assignatures que pinten més que interessants: gimnàstica, dansa, pintura, l'hora del conte, anglès... Fins i tot fan mates i comencen a escriure!!

Ja us aniré explicant com evolucionen les estudiants de la casa.

Salut... i previsió! (que en Solbes diu que això va per llarg!)