Tranquils, que no m'he tornat pas espanyolista. Simplement és la forma més lleugera d'expressar allò que, tristement, crec que cada vegada balla pel cap de més i més gent.

Encara no deu fer dues setmanes que, com cada matí, sortia de casa a quarts de nou per dur les dues pubilles a l'escola. Matí soleiat, temperatura agradable i nenes d'especial bon humor. Tot semblava indicar que el dia, si més no,  començava d'allò més bé.

Quan ja érem al Passeig, però, més o menys a mig camí de l'escola, la Queralt va patir un rampell artístic i va començar a cantar els Segadors (ei! que ja només li falta una estrofa per saber-la sencera). I jo, tota cofoia, estiro esquena, trec pit i empenyo els cotxets amb més alegria que mai. Però, ai, recoi... Que enganyats ens tenen cada vegada que ens diuen que: 1)Catalunya és una nació (amb o sense estat) i 2)que som tan ciutadans com qualsevol altre i que tenim els mateixos drets i llibertats (i obligacions, és clar). Si fos realment cert que els catalans a Catalunya gaudim de la mateixa llibertat que un andalús a Andalusia, no entenc per què ningú s'hauria de girar amb cara de pocs amics i exclamar "no te jode" (en aspañó, pa que to er mundo lo entienda) quan una criatura (o qui sigui) canta l'himne de CASA SEVA.

Ben cert és que qui presum fa fum. Però tampoc crec que sigui just que no poguem expressar-nos lliurement sense que ningú ens ho retregui. Catalans som i catalans serem, i a qui no li agradi que si posi fulles.