Una vegada més, tinc l'oportunitat de donar gràcies a Deu per aquesta societat tan avançada, professional i humana en la que vivim.

     Gràcies, Senyor, per aquesta Sanitat pública que tot ho soluciona. I gràcies, Senyor, per aquests metges que amb tan sols mirar-te als ulls et guareixen tots els mals.

     Per si algú encara no ho ha vist clar, tot això va carregat d'ironia i cabreig (bé, més cabreig que cap altra cosa) i tot gràcies a una estupenda pediatra d'urgències que no va saber veure que la meva filla tenia la varicel·la. Tal i com ho llegiu, ara no són capaços de reconèixer NI TAN SOLS una cosa tan simple i comú com la varicel·la.

     Divendres 2 de maig, aquí una servidora es prepara per marxar tres fantàstics dies a la platgeta amb les seves baldufes i, oh sorpresa, en vestir la Queralt descobreixo uns quants granets sospitosos als dos colzes i a la cintura. "Mmm, no pot ser veritat", penso jo. A l'escola fa una setmana que ens avisen d'una passa de varicel·la que ha convertit les aules en petits deserts, "L'haurem enganxada just ara? Quina XXX", torno a pensar. Evidentment, la meva primera reacció és acudir a un metge per assegurar-me que es tracta de varicel·la. "Potser estem de sort i només és encetat o alergia a qualsevol tonteria", desitjo molt dintre meu, "Com que la Queralt té la pell tan delicadota...". Doncs bé, després de 45 min esperant en una sala d'espera (valgui la redundància) totalment buida (mentida, hi havia tres iaiones fent-la petar mentre esperaven a no sé qui que continuava dins d'urgències), m'atén una pediatra jove i estirada que primer em diu que allò té pinta d'escarlatina i que li vol fer una prova. Li pren una mostra de salivera i ens fa sortir a esperar els resultats. UNA HORA I MITJA (passada) després ens torna a cridar i ens diu que la prova ha sortit negativa, ergo, no té escarlatina, ergo, "deu ser un virus desconegut", em diu ella. I jo que li responc: "Escolti, que a l'escola hi ha passa, segur que no és varicel·la?". I em contesta: "Miri, de ser alguna cosa, pot ser de tot menys varicel·la", i passa a descriure'm amb tot luxe de detalls el tipus de taques i butllofes que provoca la varicel·la i que, pel que sembla, no tenien res a veure amb les TAQUES i BUTLLOFES que la Queralt ja duia a sobre. Finalitzada la descripció m'enjega sense més i em diu que marxi tranquil·la a la platja. Que controli les taques i que si veig que amb el sol van a més, doncs que consulti un altre metge.

     Bé, mil hores després d'entrar a l'hospital, i dubtant més que mai, enganxo trastos, nenes i papes i marxo a Tarragona. I EVIDENTMENT, un dia de platgeta i les TAQUES i BUTLLOFES s'encenen com els focs per tota Catalunya durant l'estiu. La nena amb un malestar de ca l'ample i unes picors de campionat. Que no era varicel·la??? Fins i tot la farmacèutica d'Altafulla em va dir que ho era amb tan sols mirar-se la nena. Quins pebrots... "Res de sol, res d'aigua de mar i gens d'aire", em recomana. Vaja, tot el contrari del que havíem estat fent el cap de setmana.

      Així que amics i companys, guardeu-vos de la Seguretat Social i procureu no enganxar res ni posar-vos mai malalts, perquè ja us dic jo que ESTEM BEN ARREGLATS.