DSC04318 Solem dir "Cazorla" al Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i las Villas, amb els més de 214.000 Has., és l'espai protegit de major superfície en tot Espanya. Esta àrea de muntanya situada al nord-est de la província de Jaén constitueix un dels principals nucs hidrogràfics de la geografia espanyola, ja que en ell naixen els rius Guadalquivir i Segura que porten les seues aigües fins a l'Atlàntic i el Mediterrani, respectivament. El 7 d'agost de 2005 un incendi va afectar aproximadament 6000 Has la superfície dels boscos. Es van perde multitud de matoll mediterrani, pineda, savines i ginebres. Ací la industria turísticaté un punt de venda.

DSC04115 Les raboses esperen als turistes a la voreta del camí i els porcs senglars acudeixen al caure el sol a menjar les deixalles tretes per a l’ocasió per part dels hostelers: l'escenari està preparat i els espectadors impacients per "consumir" natura. Allò que en altres llocs és un perill per als humans com als parcs naturals nord-americans on han d'adormir als óssos que baixen a la recerca del sanvitx i traslladar-los a enllocs desconeguts per veure si obliden la comoditat de buscar als cotxes dels turistes o a les tendes de campanya, ací es converteix en espectacle mentres no siguen perillosos...
DSC04300
Els parcs cinegètics fan la resta. Els animals en semillibertat s'acostumen als crits i sorolls dels seus espectadors malgrat tota la cartelística d'advertència: estem a una casa que no és la nostra però actuem com si l'home, la criatura més avançada del planeta, fóra Deu...

Félix Rodríguez de la Fuente es quedaria bocabadat des del mirador on gravava la berrea dels cèrvols si mirara avui el que es pot divisar.

De la suposada Carta del Cap Indi Noah Sealth al President dels Estats Units d'Amèrica, 1855

extraem igual que José Luis Albelda: "Ensenyeu als vostres fills, com nosaltres hem ensenyat als nostres, que la terra és la nostra mare. Tot el que ocórrega a la terra li ocorrerà als fills de la terra. Si els hòmens escupen al sòl s'escupen a si mateixos".

DSC04106 Puntetes de cigarrets allà on mires, brics en els llocs més recondits i merdes humanes fresques coronades per mocadors de paper en mig de la senda, així és l'agost al parc natural, un racó allunayt per carreteres de muntanya. "Després de mí l'huracà", com diria Jorge Reichmann, és el que explica este comportament?!

Aigües residuals directes al riu, riu d’aigües grises. Els xicotets pobles convertits al turisme continuen en dies de màxima afluència vertent l'aigua al riu sense tractar d'hotels, apartaments i cases, quedan un riu pestilent i gris confian en el seu poder de regeneració natural...
La natura és engolida pel capitalisme i nosaltres tenim els ulls embenats.

Però no cal anar tan alluny. Ací, a Alcossebre, després de la tornada, els turistes continuen obstinats en fer mal bé els crancs de roquer, per poc tamany que tinguen (no és d'estranyar que a final d'estiu els exemplars que queden apenes passen els 5 mm) i és la única de les espècies que encara es pot veure a la platja. Tellines, petxines, polps, cervells de mar, lapes, clòtxines, eriçons i estrelles, caragols punxencs i sépies ara són espècies difícils de veure ací, però era la fauna de la zona fa 30 anys...

L'aigua de la platja hi ha dies que té una aparença sabonosa i oliosa, la depuradora "trituradora" no dona a l'abast a abocar per l'emisari que s'endinsa a la mar. Els nivells de matèria orgànica a l'aigua curiosament no sobrepassen mai els límits sanitàris aptes per al bany dels turistes...

La poca posidònia restant a poca profunditat apareix a la voreta alguns dies, junt a altres espècies vegetals, gràcies als vaixells arrastreros que repleguen els llagostins de denominació d'origen de Vinarós... I mentrestant les festes continuen amb les activitats centrades en marejar bous i cremar benzina de motos per a delectació del populus... No oblidem citar a Joaquín Araujo en l'aclaració de l'origen de la paraula "cultura", que ve de "cura": Atenció a vetlar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.

I tot això davant la permisivitat de les autoritats. Però, ací no passa res!...


Raül Gàlvez
Alcossebre, setembre de 2008




Fonts:
Todo tiene un límite, Jorge Reichmann
La construcción de la Naturaleza, José Albelda / José Saborit
Carta del Jefe Indio Noah Sealth al Presidente de los Estados Unidos de América, 1855

www.joaquinaraujo.com