RETRAT PUNTILLISTA D'UN POBLE ESPANYOL

Ací, a les nostres terres, el terme Ecologista és utilitzat moltes vegades com un insult. Un ecologista és aquell il·lús que va contra els interessos econòmics individuals i de tota la civilització. Vivim una societat de consum incessant, immersos en una espiral de consum que ens hipoteca fins a les celles. Vivim per consumir un poc més cada dia. Els nostres infants tenen al seu abast molts més joguets del què necessiten i només poden adquirixen un mòbil. Vivim hipotecats una vida de rics. La majoria de nosaltres no reciclem les deixalles, bé perquè pensem que a l'abocador fa cap tot junt, i allí es crema il·legalment; bé per qüestions d'espai al nostre habitatge; bé perquè pensem que això hauria de ser feina d'altres o de les empreses, o bé ho fem malament barrejant plàstic i paper, o brossa orgànica i vidre... I en general ens és igual, mentre no tinguessem la brossa a casa. Per descomptat que gastem moltes piles i tampoc no les reciclem. Les indústries no es preocupen tampoc del destí final dels seus productes, ni de les deixalles que generen. Sovint prefereixen arriscar-se a pagar multes per delit ecològic a adequar les cadenes de fabricació a sistemes més nets. Les nostres llars són xicotets laboratoris químics. Només cal mirar la quantitat de productes de neteja que ens envolten i amb quina facilitat barregem productes nocius i tòxics, sense cap temeritat. Les malalties com càncers o al·lèrgies, ja es consideren normals i, s'escampen per tot arreu. Cada cop és més difícil trobar una família en la qual no n’existisca cap cas. Espanya és el quart país del món amb més mòbils per habitant. Mòbils costumitzats amb tot tipus d'avanços tecnològics. Consumim tecnologia de manera enfurismada. Les nostres cases s'omplin d'aparells elèctrics d'alt consum energètic i dels quals moltes vegades podríem prescindir. Un consum energètic que a mesura que avancen els anys s’està fent insostenible. Els cotxes omplin els carrers de les nostres ciutats. Pensem que el millor és també el que més corre, encara que consumisca més combustible. Cotxes grans i luxosos invadixen les calçades on el vianant no té cap preferència per passar. Pensem que cada persona hauria de tenir un vehicle per qüestions alliberadores. L'estalvi energètic brilla per la seua absència. Apareixen urbanitzacions on han ocorregut incendis provocats. La requalificació del territori fa que les zones verdes estiguen venudes al millor postor i es fan construccions de baixa qualitat que no tenen en compte les mínimes condicions ambientals. Els nostres constructors somnien en omplir-se les butxaques. Somnien en pistes d'esquí artificials al costat de la mar en zones pròximes als 40ºC a l'estiu, en platges tropicals quan l'hivern toca els 0ºC, en camps de golfs i parcs temàtics per qualsevol... Energèticament insostenible! Els nostres xiquets patixen problemes de sobreprès en un 40% de la població. El tipus d'alimentació cada dia és més pareguda a l'americana. Cada dia més industrial i amb substàncies d'origen desconegut o modificat genèticament. I encara que no directament, moltes vegades, els aliments transgènics entren en la cadena tròfica pels pinsos dels animals o peixos de granja. El malbaratament de l'aigua és un altre tema de gran importància. No només es destina a projectes insostenibles com els camps de golf, sinó que és contaminada per les diferents indústries, fins i tot en zones de sequera permanent, a la qual cosa cal afegir l’elevat consum a nivell domèstic i agrícola. Les aigües residuals, en moltes ocasions, no es depuren convenientment i s'aboquen a la mar mitjançant emissaris que simplement ens ho allunya de la vista. Aigües contaminades amb plom i altres substàncies químiques perilloses per a la salut, que arriben a les platges però que reben les qualificacions d'aptes per al bany (les famoses banderes blaves de la CE). Una mar cada dia més explotada pel nostre afany de plegar sense deixar créixer. I encara hi ha una part de la població que té reticències contra els immigrants, fins i tot encara que dins de les nostres famílies hi haja hagut algun familiar que va emigrar per condicions de treball o polítiques. Pensem que ens llevaran la feina que no poden trobar. Ni tan sols entre la població immigrant de països diferents n'hi ha bones relacions. A la fi, vivim en un lloc on els empastres regnen, on és habitual fer les coses malament i on difícilment podem esperar un final bonic.

Raül Gàlvez

Alcalà de Xivert

Gener 2006

RETRATO PUNTILLISTA DE UN PUEBLO ESPAÑOL Aquí Ecologista es utilizado muchas veces como insulto, es aquel iluso que va contra los intereses económicos individuales y de toda la civilización. Vivimos en una sociedad de consumo incesante, inmersos en una espiral de consumo que nos hipoteca hasta las cejas. Vivimos para consumir un poco o mucho cada día, nuestros niños tienen a su alcance muchos más juguetes de los que necesitan y en cuando pueden adquieren un móvil. Vivimos hipotecados una vida de ricos. La mayoría de nosotros no reciclamos los desechos, bien porque pensamos que va todo junto al vertedero dónde se quema ilegalmente, o bien por cuestiones de espacio en nuestro habitat, o bien porque pensamos que esto debería ser trabajo de otros o de las empresas, o bien lo hacemos mal mezclando plástico y papel, u orgánico y vidrio... Y en general, nos es igual, mientras no tengamos la basura en casa. Por supuesto que gastamos muchas pilas y no las reciclamos tampoco. Y las industrias no se preocupan tampoco del destino final de sus productos, ni de los desechos que generan, prefiriendo arriesgarse a pagar multas por delito ecológico a adecuar las cadenas de fabricación a sistemas más limpios. Nuestros hogares son pequeños laboratorios químicos, sólo en productos de limpieza, en los que los productos nocivos y tóxicos se mezclan sin ninguna temeridad. Las enfermedades que ya se consideran normales, como cánceres o alergias, se desperdigan por todas partes, siento difícil de encontrar la familia en la no existe algún caso. España es el cuarto país del mundo con más móviles por habitante, costumizados con todo tipos de avances tecnológicos. Consumimos tecnología furiosamente. Nuestras casas se llenan de aparatos eléctricos de alto consumo energético y de los cuales muchas veces podríamos prescindir. Un consumo energético que es insostenible. Las deposiciones del nuestras perros y los coches llenan las calles de nuestras ciudades. En cuanto a los vehículos pensamos que el que es más bueno es también el que más corre, aunque consume más combustible. Coches grandes y lujosos invaden las calzadas donde el peatón no tiene ninguna preferencia por pasar. Y pensamos que cada persona debería tener un vehículo por cuestiones liberadoras. El ahorro energético brilla por su ausencia. Aparecen urbanizaciones dónde han ocurrido incendios provocados. La recalificación del territorio hace que las zonas verdes estén vendidas al mejor postor. Construcciones de baja calidad que no tienen en cuenta las condiciones ambientales. Nuestros constructores sueñan en llenarse los bolsillos: sueñan en pistas de esquí artificiales junto a la mar en zonas próximas a los 40ºC en verano, en playas tropicales cuando el invierno toca los 0ºC, en campos de golfos y parques temáticos por doquier... Energéticamente insostenible! Nuestros niños sufren problemas de sobrepeso en un 40% de la población. El tipo de alimentación cada día es más parecida a la americana. Cada día más industrial y con sustancias de origen desconocido o modificado genéticamente. Y aunque no directamente, muchas veces, los alimentos transgénicos entran en la cadena trófica por los piensos de los animales o pescados de granja. El agua es otro tema a malgastar. No sólo se destina a proyectos insostenibles como los campos de golf, sino que es contaminada por la industria conservera y peletera en zonas de sequía permanente, aparte de a nivel doméstico y agrícola. Las aguas residuales no se depuran en la mayor parte y se abocan al mar mediante emisarios que nos las alejan de la vista. Aguas residuales contaminadas con plomo y otras sustancias químicas peligrosas para la salud, que llegan a las playas y estas reciben las calificaciones de aptas para el baño (las banderas azules de la CEE). Mar cada día más esquilmada por nuestro afán de recolectar sin dejar crecer. Y todavía hay una parte de la población que tiene reticencias contra los inmigrantes, cuando en nuestras familias ha habido algún familiar que ha viajado por condiciones de trabajo o políticas. Piensan que les quitarán el trabajo que no pueden encontrar. Ni siquiera entre la población inmigrante de diferentes países hay buenas relaciones. Al final, vivimos en un lugar dónde los las chapuzas reinan, dónde lo habitual es hacer las cosas mal, dónde no podemos esperar un final muy bonito.

Raúl Gálvez

Alcalà de Xivert

enero 2006

 

POINTILLIST PICTURE OF A SPANISH TOWN

Here Ecological - often used as an insult- is that gullible person that goes against the individual economic interests and of the whole civilization. We live in the age of consumerist consumption, immersed in a spiral that is eating us up. We live to consume, our children have many more toys than they need at their reach and they get a mobile phone as soon as they can. We live our wealthy ways of life under the weight of a mortgage. Most of us do not recycle the litter, either because we think that all the garbage is put all back together again and burned illegally, or for a question of space in our homes, or because we think that this should be done by the companies, or we do it wrong mixing plastic and paper, or organic and glass... In general we do not care as far as we do not have the litter at home. Of course we also spend many batteries and we do not recycle them either. And the industries worry neither about the final destiny of their products, nor the residues that they generate, preferring to pay fines for environmental crime rather than adapting the production lines to cleaner systems. Our homes are small chemical laboratories –think about all the cleaning products kept at home- in which we mix dangerous and toxic products recklessly. The diseases that are considered normal, like cancer or allergies, are spread everywhere, being difficult to find a family in which there is not a case. Spain is the fourth country of the world with more mobile phones per person, very often customized and with the latest technological advances. We consume technology furiously. Our houses are full of electrical appliances of high rates of electrical power consumption and very often totally unnecessary. An unsustainable energetic consumption. The excrements of our dogs and the cars filling the streets of our cities. And as for the vehicles we think that the faster is also the better , although they consume more petrol. Great and luxurious cars invade the roads where the pedestrian have no preference. And we think that each person must have a vehicle for liberating reasons. The power saving is conspicuous by its absence. They appear new residential developments where provoked fires have happened. The recalification of the land causes that the green zones are sold to the highest bidder. Low quality building that do not consider the environmental conditions. Our home builders dream about filling their pockets: they dream of artificial ski resorts next to the sea in zones next to 40ºC in summer, of tropical beaches when the winter touches 0ºC, of golf fields and theme parks everywhere... Energetically unsustainable! 40% of our children suffer from overweight problems. Eating habits are getting more and more similar to the USA: processed food with genetically modified substances or of unknown origin. And very often, even if not directly, transgenic food enter the food chain through the feeding of the animals we later eat. Water is also wildly squandered. Often destined to unsustainable projects like golf courses, or contaminated by industries such as the preserved food and the furs ones in zones of permanent drought. Without forgetting the domestic and agricultural habitual misuse. The residual water is not purified in most places and it is led to the sea just to place them far from our view. Residual waters contaminated with lead and other dangerous chemical substances reach the beaches and these get the quality certificates (the blue flags of the EU). A Sea more and more spoiled beaches by our eagerness to collect without letting grow. Let’s think about the immigrants. There’s still a part of the population reluctant to accept them, forgetting how many relatives or neighbours have travelled abroad in search of work or for political reasons. They think that they will take the jobs they cannot find. Not even between the immigrant population of different countries the relationship is good. In the end, we live in a place where the shoddy work reigns, where the usual thing is to make things badly, where we cannot hope for a very happy ending.

Raúl Gálvez

Alcalà de Xivert

January 2006

Traducció: Sara Calvo