Aquest matí... a la ràdio (on treballo) he participat en un petit dabat sobre què és d'educar... No en vull fer cap resum en vull dir només la meva.

Educar, diuen, els que hi entenen, que ve del verb llatí "educere" que vol dir ajudar a crèixer.. això és exactament el que entenc per educació... ajudar a les persones, el nens, que són projectes de persones a ser això, persones. A desenvolupar tot el potencial que vulgui i necessitin tenir per arribar a ser això tan complex que és ser persona. Dit d'una altra manera que el projecte (el nen/a) endevingui una realitat (home/dona). És un procés que crec que dura tota la vida.

Probablement tots hem de patir, per aconseguir una bona part d'aquesta fita tan important, Cal passar per moments d'ensinistrament (hem de saber que cal fer correctament en cada situació i de ben segur patir del premi i del càstig ((en parlaré més endavant)) ens hi ajudaran. Segur que necessitarem una gran instrucció, estem en un món molt competitiu( per desgràcia). Per tant estar instruit, tenir recursos per resoldre situacions imprevistes, o noves, o quotidianes... segur que ens anirà molt bé... Tot plegat l'ensinistrament i l'instrucció ens ajudarà a ser persona? ens ajudarà a estar educats?... és molt posible però no són les mateixes coses, estan relacionades de ben segur.

Cal tenir molt clar que l'educació és el camp  més complex de l'ésser humà, doncs, és el camp on tots cal que hi pasem i tots hi estem implicats. Per tant això de que eduqui només l'escola no és posible.. la família n'és l'eix central... Evidentment l'escola, la societat que ens envolta, els amics, la gent, les altres persones... ajudaran en la nostra educació... però al final només podrem crèixer nosaltres mateixos.

És imprescindible que tots, absolutament tots hi col·laborem i mirem com està el nostre procés educactiu...  Que per cert no s'acaba mai... sempre anem creixent i aprenent coses noves.. aquell que creu que tot ho sap és que encara no ha començat a aprendre ben res.

Parlava de premis i castigs, en l'ensinistrament, Sempre és molt millor el premi que el càstig.. M'explico si volem que una persona deixi de fer una malifeta és molt més positiu que donem alternatives positives a allò que està fent malament que no un càstig... Cal, però, saber que hi ha moments que un càstig just equilibrat i relacionat amb la tasca mal feta pot també ajudar... Ajudar a ensinistrar, a comportar-se.

Per acabar, de moment unes definicions a tenir en compte, que em serveixen per resumir el que he dit:

Educar: Ajudar a crèixer... convertir-se en persona, fet que mai s'acaba.

Instruir: Tenir recursos de tota mena per resoldre amb habilitat les dificultats que ens podem trobar tant a nivell de feina, com a nivell de la nostra vida quotidiana.

Ensinistrar: Com ens hem de comportar ja que l'home és un animal social, per tant , no puc fer el que vull haig de pensar que si hi ha coses que em molesten a mi, també n'hi ha, que tal vegada jo faci, que poden molestar als altres. Sempre és millor saber compartir que intentar competir.

De moment, si algú hi enten alguna cosa de tot això Déu n'hi do... a mi mateix em sembla feixuc... com deia l'educació, tothom se'n veu encor però nigú saps ben bé que cal fer.. Imageniveu si és complicat que els fills, els alumnes, els companys, els amics, la parella, les persones en general... no tenim llibre d'instruccions per saber com funcionem... les coses...els instruments electrònics, aparentment més complexos, sí.