Joan Inglada d'Àger's blog/

Hi havia una noia parisenca que "ho va deixar tot" per un noi català amb el que es casarà la primavera que vinent. Al ser preguntada que com ho veien els seus amics i coneguts, respongué que malament, que es pensen que retorna a l’edat de pedra. Al ser inquirida per la presentadora sobre les possibles causes d’aquesta creença, ella contestà que les il·lustracions dels llibres d’espanyol a Paris consistien en quadres rurals molt antics.

On sí que hi veig una contradicció és entre les afirmacions, "cal aprendre llengües per a facilitar la comunicació", "cal educar en valors solidaris", "la solidaritat es basa en la comprensió i no en la imposició" i la causa real per la qual les escoles d’anglès estan en situació d’ overbooking. L’interès de la majoria de les persones que estudien idiomes no és per a "comprendre els altres" sinó per a comunicar-s’hi en funció dels interessos propis; bàsicament per "vendre’ls el producte" o per "comprar-lo en les millors condicions possibles".

Tenim Internet i ens comuniquem amb tot el món - bé, amb tot el món "ric, culte i net", el 20% de la humanitat - però seguim tenint els problemes lingüístics, que no són gens nous. Un dels ingredients força reiteratius de la Història és la "recerca de la llengua perfecta", fet que es repeteix des de l’antiguitat als nostres dies.

El fet de creure o no creure en llengües "nacionals" i dialectes "regionals" o en llengües primitives i de cultura, és conseqüència de l’educació rebuda. És després, quan els que tenen la sort d’accedir a un grau més "alt" del coneixement, que s’adonen de la possessió d’informacions que són manipulacions de la realitat. Per això estudiem, oi?, per, entre d’altres coses, corregir les preconcepcions inverificades, pròpies, segons Gabriel Ferrater citat per Jesús Tusón a Mal de llengües, del que Leonard Bloomfield anomenava reaccions secundàries, sense haver de patir les reaccions terciàries estalviant-nos els rampells de còlera histèrica al descobrir certes falsetats, o no?

A l’assignatura de Tècniques d’expressió i dins de les activitats, a la pàgina 17 hi ha un article intitulat "Interculturalitat", que tocant els temes del mestissatge i la integració en relació a l’ensenyament, també fa referència a la qüestió de l’aprenentatge de llengües dient que cal que es faci un esforç suplementari i urgent per tal que el coneixement de cultures i llengües - un mínim de quatre - incrementi i faciliti la comunicació entre tots els pobles", (La negreta l’he posada jo).

Per entendre el fet d'una interllengua, cal anar un pèl més enllà. Cal transcendir. És, utilitzant una expressió universitària, una qüestió d'imaginació sociològica. Com seria la societat si ...?

... a un company meu el metge li digué: ¿què prefereixes per curar aquest herpes, un tractament convencional (agressiu moltes vegades, jo afegiria) de 40 dies o una setmana d'acupuntura? Doncs amb l'esperanto passa 3/4 del mateix: ¿Què prefereixes: Tota la vida estudiant un idioma aliè, del qual en seràs sempre un utilitzador de segona enfront dels natius o bé una llengua, incomparablement més fàcil, amb la que davant qualsevol usuari de la mateixa et sentis en situació d'igualtat o, com a mínim, en la mateixa situació que et sents amb els usuaris natius de la teva llengua materna?

El Relativisme Cultural s'enfronta obertament al nostre etnocentrisme, però al negar tota veritat absoluta, no tendeix cap a un nou dogmatisme? No és el relativisme tant etnocèntric com qualsevol dogmatisme anterior? Aquest relativisme epistemològic, fruit de l'evolució del pensament i en definitiva de la societat cap a la democràcia té alguna relació amb la crisi actual de la cultura, la política, la sociologia, etc.? Ens porta cap a la mediocritat?