A qui li pot interessar la Renda Bàsica? Doncs a tots els grups següents; els joves, els pobres, els moviments socials d'esquerres, els treballadors a precari, les dones i a alguns més o a grups intersecció amb els citats com ara el de les persones que es prostitueixen només per causes econòmiques de supervivència.

¿Per què la gent no ho manifesta ni en parla ni ho reivindica? Perque la gent, avui, no manifesta ni reivindica res que no siguin coses que l'afecti en la més absoluta immediatesa, com ara la deslocalització de l'empresa on treballa, la instal·lació de centres per a drogodependents al seu barri, la construcció de presons al seu poble i últimament també quan veuen apareixer una retro-excavadora pel barri sota el record dels esfondraments per la perforació del tunel del metro del barri del Carmel de Barcelona i per poques coses més.

¿Ès per què ho veuen llunyà o impossible? -Normalment la sabiesa popular té les seves raons.- ¿O és què l'alienació acapara la majoria?

•Obligar els fets a quadrar amb una hipòtesi prèvia, és una manera de tenir raó davant els altres, però no serveix per a tenir raó davant si mateix. (Manuel Sacristan? o J.M. Bermudo Ávila?)

Algunes dades que em fan reflexionar:

Més del 50% de la població votant del Regne d'Espanya vota PP i altres partits de dretes, que estan en contra de la RB. I en general, al món, passa tres quarts del mateix.

La gent més conscient participa en el Fòrum Mundial Social, però els empresaris més agressius s'estan convertint en empresaris de l'espai exterior apropiant-se de les “parcel·les” explotables per obtenir-ne minerals de nova tecnologia i fabriquen satèlits. Altres comercialitzen aquests satèlits que regeixen la nostra vida quotidiana des de més de 36.000 quilòmetres de distància ja que intervenen en les operacions bancàries, en les programacions de televisió i en el funcionament d'Internet i de la borsa, per exemple. Ho veuen i ho senten tot. Les grans empreses arreu volen comprar aquest poder immediat. Són part d'una indústria que mou moltíssims diners i que pràcticament no està regulada, una indústria que ha donat els darrers multimilionaris. Altres estan escalfant motors com a promotors turistics d'aquest espai exterior. La Xina i l'Índia són dues potències queestan trencant molts dels paràmetres del desenvolupament convencional.

Però resulta que els Drets Humans també tenen l'article núm. 17 i les esquerres diem que defensem els DH però sempre obviem -si no l'ataquem- el dret a la propietat privada. Ells, els neo-cons, només es preocupen de defensar aquest dret. Alguns dels altres que també els interessen ni se'n preocupen perquè ja ho fem nosaltres. La coherència dels demòcrates, hauria de ser la defensa de tots els DH. Almenys els “intel·lectuals de la diversitat”, ho haurien de fer.

El segle que acabem de deixar no es pot dir que hagi estat cap meravella; milions de morts per les guerres, la fam, les malalties curables, el “quart món” que a Europa ja arriba a 80 milions, etc.etc. segons comunica l'Institut Internacional d'estudis estratègics (IISS) de Londres. L'informe observa que si les guerres han causat la mort de desenes de milers de persones a l'Àfrica, les malalties -- en particular la SIDA -- tenen un impacte encara més mortal. Unes 6.000 persones moren cada dia de SIDA a l'Àfrica, segons l`'IISS. Les previsions per al segle XXI són pitjors, segons Manuel Castells, un dels gurus de la sociologia actual, en el resum de la seva obra en tres volums "La era de la información / Economía, Sociedad y Cultura" diu: "Les elits de poder s'aliaran, com sempre, amb qui sigui, per aconseguir els seus objectius; poden formar aliances regionals amb les supraestatals contra l'estat o amb l'estat contra les supraestatals; Si convé, amb les màfies internacionals contra un estat determinat. La manipulació de símbols, arma primordial, és més que mai al seu abast en el nou sistema informacional, afavorint les estratègies de lideratge individualitzat, substituint els agrupaments de classe de l'era industrial... Provinc d'un temps i una tradició, l'esquerra política de l'era industrial... L'acció política transformadora era la meta última de tota obstinació intel·lectual ... No obstant això, he vist tants sacrificis desencaminats, tants carrerons sense sortida induïts per la ideologia i tants horrors provocats pels paradisos artificials de la política dogmàtica ... L'emancipació política més fonamental és que la gent s'alliberi de l'adhesió acrítica a esquemes teòrics o ideològics, ... En el segle XX, els filòsofs han estat intentant canviar el món..." I acaba dient "... En el segle XXI, ja és hora que l'interpretin de forma diferent."

•No podem resoldre problemes usant el mateix tipus de pensament que usem quan els creem. (Albert Einstein)

Després d'aquesta afalagadora introducció, i si hi afegim a l'estigma de la meritocràcia les altres resistències iontel·lectuals basades en les consignes, en els dogmes bloquejadors de sempre, en la por a perdre fins i tot el que no es té, interpreto que l'esquerra no impulsarà mai la proposta de la RB, simplement perquè la poca esquerra que té la ment oberta és absolutament minoritària, no em queda altr remei que fer una mica de ciència ficció, o dit d'una altra manera plantejar un escenari diferent i amb una mica d'imaginació sociològica ...

•La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat, però la imaginació envolta al món. (Albert Einstein)

Imaginem una societat lúdica de liberals muntada al voltant d'un camp de golf , a prop de Sitges que té un magnífic hotel apte per a simposiums etc.etc. Aquesta societat s'anomenaria “Lliberals per a la defensa dels Drets Humans” . Evidentment seria un grup actiu que publicaria articles, llibres, organitzaria debats, conferències, seminaris i simposiums i fins i tot podria editar una revista. Seria el club de referència de l'empresari exemplar, modern, connectat amb el món i respectuós amb les lleis i per tant amb el medi ambient, amb els treballadors, etc. El seu emblema hauria d'insinuar diversitat, ment oberta, etc. Les especulacions, les falàcies empresarials, etc. serien coses totalment alienes. La ideologia dominant seria lal voltant de les escoles de filosofia política que han tractat de fonamentar èticament la proposta de la Renda Bàsica i que es descriuen en el fulletó de la RB, les tres que semblen de més abast de les estratègies de justificació normativa: la liberal propietarista o libertariana, la republicana i la basada en l'aproximació del filòsof belga Philippe Van Parijs a la noció de llibertat “real”.

El republicanisme s'entendria en el sentit de civitanisme com va dir Ph. Pettit en una entrevista “... No es tracta de destronar les monarquies. És la idea que una persona no pot ser amo d'una altra. Té el seu origen en la Roma clàssica i pot seguir-se-li la pista en el Renaixement i en els moviments de finals del segle XVIII a Anglaterra i a Amèrica. Consisteix bàsicament en no tenir amo, a ser lliure. A l'Anglaterra del segle XVIII, els que es consideraven republicans usaven el terme commonwealth, en el sentit llatí de res publica, de bé comú, però estaven satisfets amb la idea d'una monarquia constitucional. Jean-Jacques Rousseau diu que una monarquia en la qual el rei està sotmès a la llei i en la qual funciona un Estat de dret, ha de ser anomenada república. Podríem anomenar-ho ciutadanisme perquè el que ho defineix és la diferència entre súbdit i ciutadà. En política, el més important és la llibertat, perquè la llibertat significa no ser súbdit de ningú, ni d'un poder públic ni d'un ciutadà privat. ... És important assenyalar que el republicanisme no és antimonàrquic. Prenguem el cas d'Anglaterra, on no era així. Per a comprendre el sentit profund del republicanisme val la pena saber per què està connectat amb el sentiment antimonàrquic. El concepte central del republicanisme és de la llibertat com no-dominació, és a dir, l'oposició a l'amo. I l'amo més obvi és el monarca absolut. D'aquí la vinculació entre republicanisme i oposició a la monarquia. Però el cas de la democràcia constitucional és un altre, ja que en ella el monarca no és una amenaça semblant. No obstant això, l'altre dia quan vaig parlar amb Zapatero li vaig suggerir que per a evitar aquest matís antimonàrquic podia utilitzar també el terme “civicism”, en espanyol “ciudadanismo”, un terme que assenyala l'aspecte bàsic del republicanisme: que no hi ha d'haver dominació.”

No seria aquesta una possibilitat més real que les que ens plantegem habitualment?

•Si fas el que sempre has fet aconseguiràs el que sempre has aconseguit. Si vols aconseguir una cosa nova fes una cosa diferent. (?.?.)