De vegades tinc la necessitat d'explicar-me perquè faig algunes coses, com ara aquesta d'estar avui aquí per participar en un col·loqui o en seminaris per a la convivència o per la pau a Euskadi, perquè treballo per a l'esperanto i la ONG Espero per a la reconstrucció de Bòsnia, de la que fem la presentació a la UPC el proper dimecres dia 29 a les 7 de la tarda o a la Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat, o a la Comissió Testimoni i Memòria del pintor Cardona Torrandell, o a la junta de l'Orfeó Vilanoví, etc., –perquè ho faig?

On sóc? on estem? Ah! doncs resulta que estem al mig d'un sistema caòtic, un merder impressionant, que em fa pensar, d'entrada, que si sóc viu, si som vius, és per punyetera sort.

Què és el món? Aquest sistema super–complex, la quinta essència del qual és l'espècie humana, el càncer de la biosfera, com algú va dir ja fa anys.

Vist d'una altra manera, un tros important d'aquesta complexitat és la diversitat, i dins d'ella la biodiversitat, i dins de la biodiversitat, la diversitat cultural o diversitat d'identitats, que som nosaltres.

I què fem? Doncs si mirem la història, no crec que ens pugui produir gaires alegries sinó tot el contrari. El segle que acabem de deixar no es pot dir que hagi estat cap meravella.

Sabem que 40.000 persones, la majoria infants, moren cada dia de fam i malalties curables al món, on el mercat esta per sobre les persones, i ens aboca a un món insolidari, ecològicament insostenible, on dos terços de la població del planeta esta condemnada a la fam i l'explotació, creant també un "quart món", que només a Europa ja comptabilitza 80 milions de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa.

Els conflictes armats han produït vàries desenes de milions de morts durant el segle XX. 100.000 persones van morir en un any i unes altre 100.000 van ser ferides; el 60% a l'Àfrica sub–sahariana, segons l'any passat comunicava l'Institut Internacional d'estudis estratègics (IISS) de Londres.

L'informe observa que si les guerres han causat la mort de desenes de milers de persones a l'Àfrica, les malalties -- en particular la SIDA -- tenen un impacte encara més mortal. Unes 6.000 persones moren cada dia de SIDA a l'Àfrica, segons l`'IISS.

Les previsions per al segle XXI són pitjors, segons Manuel Castells, un dels gurus de la sociologia actual, que en el resum de la seva obra en tres volums "La era de la información / Economía, Sociedad y Cultura" diu:

"Les elits de poder s'aliaran, com sempre, amb qui sigui per aconseguir els seus objectius; poden formar aliances regionals amb les supraestatals contra l'estat o amb l'estat contra les supraestatals; Si convé, amb les màfies internacionals contra un estat determinat. La manipulació de símbols, arma primordial, és més que mai al seu abast en el nou sistema informacional, afavorint les estratègies de lideratge individualitzat, substituint els agrupaments de classe de l'era industrial... Provinc d'un temps i una tradició, l'esquerra política de l'era industrial... L'acció política transformadora era la meta última de tota obstinació intel·lectual ... No obstant això, he vist tants sacrificis desencaminat, tants carrerons sense sortida induïts per la ideologia i tants horrors provocats pels paradisos artificials de la política dogmàtica ... L'emancipació política més fonamental és que la gent s'alliberi de l'adhesió acrítica a esquemes teòrics o ideològics, ... En el segle XX, els filòsofs han estat intentant canviar el món..." I acaba dient "... En el segle XXI, ja és hora que l'interpretin deforma diferent."

Després d'aquesta "encoratjadora" introducció parlem de RB. L'equip tècnic de la Xarxa per a la RB ha fet un fulletó, del que he portat uns quants exemplars, que es venen a 3€, i n'hi ha també en castellà per sia a algú li va millor, en el que respon a les següents preguntes sobre la RB:

Què és? Què no és? A quins problemes socials dóna resposta la RB? A quines resistències intel·lectuals ha de plantar cara una mesura com la RB? És una proposta justa? (I): l'ecumenisme de la RB (II): la justificació liberal propietarista (III): la justificació republicana (IV): Van Parijs i la llibertat real Desapareixeria la pobresa? Quins avantatges presenta la RB pel que fa als subsidis condicionats? Es pot finançar una RB? Treballaria la gent amb una RB? No seria millor garantir el dret al treball? Dotaria la RB als treballadors de major poder de negociació? Ajudaria la RB a crear una societat més igualitària? Amb la RB, passa la flexibilitat laboral a ser socialment sostenible? El desenvolupament tecnològic fa més peremptòria (, més imminent, més urgent, impedint més dilació) la RB? Quins efectes pot ocasionar la RB sobre la immigració? En quin sentit pot entendre's la RB com un dret constitutiu de la ciutadania? Què és la Xarxa RB?

A mi m'agradaria parlar de tots; el que passa és que hi ha alguns capítols dels que no en se pràcticament res, com poden ser els econòmics, i per tant m'agradaria parlar dels aspectes socials de la RB, que encara que tampoc domino acadèmicament si que en llenguatge més corrent crec que puc fer alguns apunts de cara a l'eventual col·loqui que és la part més interessant, oi? Somi, clica aquí.