El fet de creure o no creure en llengües "nacionals" i dialectes "regionals" o en llengües primitives i de cultura, és conseqüència de l’educació rebuda. És després, quan els que tenen la sort d’accedir a un grau més "alt" del coneixement, que s’adonen de la possessió d’informacions que són manipulacions de la realitat. Per això estudiem, oi?, per, entre d’altres coses, corregir les preconcepcions inverificades, pròpies, segons Gabriel Ferrater citat per Jesús Tusón a Mal de llengües, del que Leonard Bloomfield anomenava reaccions secundàries, sense haver de patir les reaccions terciàries estalviant-nos els rampells de còlera histèrica al descobrir certes falsetats, o no?

Una hipòtesi que se m’acut després d’haver llegit Jesús Tuson és que les llengües, a l’igual que moltes coses de la natura, es desenvolupen mitjançant petits canvis i que les que han tingut la "sort/conseqüència de ..." de tenir per "usuari" un o alguns genis d’aquests que de tant en tant dóna la natura, han sofert, per causa de la seva obra, els grans canvis, el salt cultural, la revolució lingüística. Evidentment que l’aparició del geni té més probabilitats en uns entorns que en d’altres.

Una de les coses que més m’han impactat en el Mal de llengües ha estat quan Tuson diu en el Principi "Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües del nostre món sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Les llengües no tenen parlaments ni organismes internacionals per dirimir conflictes; les llengües desconeixen els conflictes perquè ni tenen intel·ligència ni tenen voluntat".

I llavors m’he recordat del que ja vaig transcriure en el document L’Aprenentatge de llengües(I)., que vaig adjuntar al missatge sobre l’aprenentatge de llengües, en relació al que deia Ivanov, Vjaçeslav V. en LA RICERCA DELLA LINGUA PERFETTA NELLA CULTURA EUROPEA, d’Umberto Eco, "Cada lengua constituye un cierto modelo de universo, un sistema semiótico de comprensión del mundo, esto nos hace más ricos. Deberíamos preocuparnos de la conservación de las lenguas del mismo modo que nos preocupamos de la ecología". I d’aquests sistemes el mateix Ivanov diu que n’hi ha més de 4000.

No sé quina és la solució; Umberto Eco proposa una LIA - l’Esperanto en concret - i el senyor Michael C. Martin ha fet unes pàgines amb un grapat d’idiomes per a viatgers. Cosulteu-la ara si voleu.

Jo, amb totes les meves dèries, participo en newsgroups a Internet, i és clar, en anglès i creieu-me, també com Tuson, moltes vegades he pensat que l’anglès, malgrat sigui la l’eina dels imperialistes, lingüístes i altres, és tan innocent com totes i no té perill de desaparició, però si de degeneració... Ai! si Shakespeare aixequés el cap...

Salutacions. Joan Inglada.