Plantejaments.

Quan llegeixes coses com aquelles que s’han d’aprendre com a mínim quatre llengües per a facilitar la comunicació entre tots els pobles i que cal educar en valors solidaris, etc, poden passar dues coses com a mínim: a) que et quedis molt satisfet de veure com els entesos es preocupen del progrés i per tant, que arribis a la conclusió que això és bo i de que ara anem més bé que mai, o b) que sentis un rau-rau que et diu que hi ha coses que no lliguen i t’inquietis i cerquis més informació.

I resulta que això a alguns els passa o… ens passa.

Segueixes pensant més coses i et sona allò de que "la solidaritat s’ha de basar en comprendre els altres i no en imposar-los les nostres coses; que per poder adquirir aquesta comprensió cal desenvolupar la percepció. Recordes que no fa gaire has llegit (El pensament intuïtiu i creatiu. Joan Nadal i Milà. GuiaNova 37 - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú) que la percepció va directament lligada amb la intuïció; que el cervell té dues maneres de conèixer i processar la informació: L’hemisferi esquerra analitza, fa abstraccions, compta, marca el pas, planifica, verbalitza, afirma segons la lògica, calcula; és objectiu. En canvi, l’hemisferi dret prioritza la intuïció, és la part subjectiva, relacional, somiadora, en la qual creem noves combinacions d’idees, i entenem les metàfores; en definitiva és la part creativa i d’inventiva. El sistema escolar existent es dedica a desenvolupar, bàsicament l’hemisferi esquerre del cervell. Així que la part dreta que potencia les habilitats perceptives, entre d’altres, queda una mica en segon terme.

Sembla doncs evident que a l’ensenyament s’haurien d’introduir més matèries de tipus creatiu-artístic, desenvolupadores de la sensibilitat, la interpretació i la percepció per a aconseguir una formació objectiva-subjectiva més equilibrada.

Fins aquí correcte, anem bé els entesos se’n preocupen i encara anirem més bé que mai. Si no fos que… (ja hi som amb el "si no fos…") tot això requereix com a mínim tres coses: temps, esforç i diners.

Segons com t’ho miris sembla ser que la humanitat ha avançat molt; encara que jo diria que en la forma i no pas massa en el contingut - al menys al nivell esmentat de percepció , tot i que això es pugui contradir amb la teoria de que el fons i l’aspecte s’incideixen constantment i per tant evolucionen a l’ensems.

On sí que hi veig una contradicció és entre les afirmacions, "cal aprendre llengües per a facilitar la comunicació", "cal educar en valors solidaris", "la solidaritat es basa en la comprensió i no en la imposició" i la causa real per la qual les escoles d’anglès estan en situació d’ overbooking. L’interès de la majoria de les persones que estudien idiomes no és per a "comprendre els altres" sinó per a comunicar-s’hi en funció dels interessos propis; bàsicament per "vendre’ls el producte" o per "comprar-lo en les millors condicions possibles".

Tenim Internet i ens comuniquem amb tot el món - bé, amb tot el món "ric, culte i net", el 20% de la humanitat - però seguim tenint els problemes lingüístics, que no són gens nous. Un dels ingredients força reiteratius de la Història és la "recerca de la llengua perfecta", fet que es repeteix des de l’antiguitat als nostres dies.

Un llibre original d’un autor singular.

Tinc a les mans un magnífic i erudit llibre que tracta aquest tema. L’autor, un catedràtic de semiòtica de la Universitat de Bolonya, president del Centre Internacional d’Estudis Semiòtics i del Coneixement a la Universitat de San Marino, membre del Fòrum de la UNESCO i de l’Acadèmia Universal de les Cultures de París, Umberto Eco, va escriure LA RICERCA DELLA LINGUA PERFETTA NELLA CULTURA EUROPEA, editat per Crítica, Grupo Grijalbo-Mondadori, Barcelona, traduït de l’italià a l’espanyol amb el nom La búsqueda de la lengua perfecta en la cultura europea, pertanyent a la col·lecció "La construcción de Europa" que publica simultàniament en cinc llengües: anglès, francès, alemany, italià i espanyol.

La contraportada del llibre esmentat diu:

"La búsqueda de la lengua perfecta es la historia de una utopía, la persecución de un sueño imposible que se ha mantenido a lo largo de los siglos. Cuando la unidad política y lingüística del mundo romano se viene abajo y comienzan a formarse las distintas lenguas que todavía hoy de hablan en Europa, la cultura europea rememora el episodio bíblico de la confusio linguarum babélica tratando de recuperar y reconstruir la lengua perfecta. A este empeño se dedicaron algunas de las personalidades más insignes de la cultura europea (Dante, Llull, Kircher…); sus investigaciones, en ocasiones sorprendentes y sumamente complejas (pansemiótica, cabalística, esteganografías, poligrafías, etc.), no alcanzaron los objetivos que pretendían, pero produjeron unos efectos colaterales de los que la cultura y las ciencias actuales todavía son deudoras: las taxonomías de las ciencias naturales, la lingüística comparada, los lenguajes formalizados, los proyectos de inteligencia artificial y las investigaciones de las ciencias cognitivas son, en gran parte, fruto de ese anhelo de recuperar la lengua de Adán."

A la introducció hi llegim:

Psamético entregó a un pastor dos niños recién nacidos, hijos de padres cualesquiera; tenía que llevarlos junto a su rebaño y criarlos de tal modo que ante ellos jamás se pronunciara una sola palabra… Dio tales órdenes porque quería saber cual sería la primera palabra que pronunciarían los niños… Una vez transcurridos dos años en que el pastor así actuaba, un día al abrir la puerta y entrar, los niños se echaron a sus pies y extendiendo las manos pronunciaron la palabra becós … [Psamético] averiguó que los frigios llamaban becós al pan. De este modo los egipcios … admitieron que los frigios eran más antiguos que ellos.

HERÓDOTO, Historias, II, 1

[Federico II] quiso qué lengua e idioma tendrían los niños al llegar a la adolescencia si no habían podido hablar jamás con nadie. Y para ello dio órdenes a las nodrizas y ayas de que dieran leche a los niños … pero con la prohibición de hablarles. Quería en realidad saber si hablarían la lengua hebrea, que fue la primera, o bien la griega o la latina, o la lengua árabe; o si acabarían hablando la lengua de sus propios padres, de quienes habían nacido. Pero se afanó en vano, porque los niños o infantes morían todos.

SALIMBENE DA PARMA, Cronaca, n. 1664

Si Dios inspirase a Vuestra Alteza Serenísima el pensamiento de concederme tan solo que los 1.200 escudos que habéis tenido la bondad de fijar se convirtieran en una renta perpetua, sería feliz como Ramon Llull, y quizá con mayor merecimiento … Porque mi invención comprende el uso de la razón entera, un juicio para las controversias, un intérprete de las nociones, una balanza para las probabilidades, una brújula que nos guiará a través del océano de las experiencias, un inventario de las cosas, una tabla de los pensamientos, un microscopio para examinar las cosas presentes, un telescopio para adivinar las lejanas, un cálculo general, una magia inocente, una cábala no quimérica, una escritura que cada uno leerá en su propia lengua; y, finalmente, una lengua que se podrá aprender en pocas semanas, y que en seguida se extendería por todo el mundo. Y que llevaría consigo, adonde quiera que fuese, la verdadera religión.

LEIBNIZ, carta, 1679

Puesto que las palabras no son mas que nombres de cosas, sería bastante más cómodo que cada uno llevara consigo las cosas que le sirven para expresar los asuntos de los que pretende hablar … Muchos, de entre los más cultos y sabios han adoptado el nuevo sistema de expresarse mediante las cosas; el único inconveniente es que, si hay que tratar de asuntos complejos, y de índole diversa, uno se ve obligado a llevar encima una gran carga de objetos, a menos que pueda permitirse el lujo de que dos robustos servidores se los lleven …Otra gran ventaja que ofrece este invento es que puede utilizarse como lenguaje universal que puede ser comprendido en todas las naciones civilizadas … De este modo los embajadores estarían en condiciones de tratar con los príncipes extranjeros aun desconociendo por completo su lengua.

JONATHAN SWIFT, Los viajes de Gulliver, III, 5

Du reste, toute parole étant idée, le temps d’un langage universel viendra! … Cette langue sera de l’âme pour l’âme, résumant tout, parfums, sons, couleurs …

RIMBAUD, carta a Paul Demeny, 15 de mayo de 1871

Els títols dels capítols, significatius de per se són:

De Adán a la «confussio linguarum» .

La pansemiótica cabalística.

La lengua perfecta de Dante.

El «Ars magna» de Ramon Llull.

La hipótesis monogenética y las lenguas madre.

Cabalismo y lulismo en la cultura moderna.

La lengua perfecta de las imágenes.

La lengua mágica.

Las poligrafías.

Las lenguas filosóficas a priori.

George Dalgarno.

John Wilkins.

Francis Lodwick.

De Leibniz a la «Enciclopedia» .

Las lenguas filosóficas desde la Ilustración hasta nuestros días.

Las lenguas internacionales auxiliares.

Conclusiones.

Abans d’arribar a les conclusions, llegim a la pàgina 280:

Entre todas las objeciones, sigue siendo aún válida la que formuló en su día Fontenelle, y de la que se hizo eco D’Alembert en el discurso introductorio a la Enciclopedia, acerca del egoísmo de los gobiernos, que nunca han sobresalido por su capacidad de distinguir lo que era bueno para la sociedad humana en su conjunto. Aunque una LIA (lengua internacional auxiliar) fuese una exigencia imprescindible, no parece que una asamblea mundial, que todavía no ha conseguido ponerse de acuerdo sobre los remedios urgentes que se precisan para salvar el planeta de la catástrofe ecológica, estuviera dispuesta a poner un remedio indoloro a la herida que dejó abierta Babel.

Pero nuestro siglo nos está habituando a que todos los fenómenos sufran tales procesos de aceleración que es desaconsejable dedicarse a hacer profecías fáciles. Una fuerza revulsiva podría ser precisamente el sentimiento de la dignidad nacional: frente al riesgo de que en una futura unión europea pueda prevalecer una lengua de una sola nación, los estados que tienen pocas posibilidades de imponer su propia lengua, y que temen el predominio de las lenguas de los otros (por lo tanto, todos menos uno), podrían comenzar a apoyar la adopción de una LIA.

A les conclusions hi ha una cita de Ivanov, Vjaçeslav V. (1992), Reconstructing the Past , en Intercom (University of California, Los Angeles) , 15 ,1, pp. 1-4., que diu:

Cada lengua constituye un cierto modelo de universo, un sistema semiótico de comprensión del mundo, esto nos hace más ricos. Deberíamos preocuparnos de la conservación de las lenguas del mismo modo que nos preocupamos de la ecología.

A mode d’epíleg.

Tornant al que dèiem al començament en relació a l’esforç, temps i diners i als interessos majoritaris per a aprendre idiomes (comunicació de conveniències), no seria millor dedicar més recursos a desenvolupar l’hemisferi dret (creativitat, percepció, intuïció, etc) i potser quan siguem més sensibles serem mes capaços de resoldre tots els plantejaments fets i d’altres no fets.

Per altra banda intueixo que els poders polítics, encara tenen, com en temps de Fontenelle, moltes feines prioritàries, abans que proposar-se pensar en la conveniència d’una LIA, que resultaria més fàcil d’aprendre que qualsevol llengua natural, amb el consegüent estalvi de recursos, i de passada es compliria el principi ecològic que esmentava Ivanov, de salvaguarda de totes les espècies semiòtiques, petites i grans i a més es protegiria l’anglès de la "contaminació lingüística".

A aquesta qüestió se’ns acaba d’afegir-hi la convocatòria de les jornades sobre el tema del castellà a Catalunya amb el títol "Lenguas, interculturalidad y política en Cataluña".

Penso que si en relació a les "espècies semiòtiques" seguim en aquest sentit, potser algun dia reivindicarem la reintroducció d’elles - i ja veiem que passa amb les espècies animals, com els ossos al Pirineu - o decidirem posar les llengües extingides a la realitat virtual.

Potser no cal posar-se nerviosos i quedar a l’espera de l’aparició de les màquines de traducció automàtica, que traduirien instantàniament de cada sistema semiòtic de comprensió del món als altres 3.999 (s/. Ivanov); potser un superordinador de 5ena, 6ena o ves a saber quina generació que fos capaç de tenir constantment actius 4.000 x 3.999 = 15.996.000 programes de traducció d’una llengua a un altra.

Saps què? Esperarem això últim, tu, que segur que els entesos ho solucionaran, i més de pressa del que ens pensem. No veus com evolucionen els Pentiums? Em sembla que ja ha sortit el 1500 o el 2000 … i cada cop més barats! Som al segle 21, o no?

Joan Inglada, 07/11/96.