Bon article el del senyor Pol Capdet “El llatí, llengua d'Europa” en el Diari del 14 de desembre 2007, sobretot en el plantejament de la necessitat d'una llengua comuna i en com hauria de ser aquesta llengua hi coincideixo força, tot i que, segurament la manca d'espai l'obliga a donar la informació a mitges.

El senyor Beauzée, el gramàtic de l'Encyclopédie (1765), va néixer el 1717 i va morir el 1789, gairebé cent anys abans de l'inici de l'Esperanto. Ell no va conèixer la llengua esperanto però qui l'ha coneguda i n'ha escrit i parlat és Umberto Eco, que en el “La recerca de la llengua perfecta”, donat com a biografia per Capdet, fa la cita de Beauzée a la pàgina 247 de l'edició castellana, del seu impressionant treball. En el llibre, Eco, hi tracta les referències sobre el somni de la humanitat de trobar una llengua que ens fos comuna, amb més de mil propostes, des de la Bíblia fins als nostres dies a través de Dant, Llull, ... i també d'altres enciclopedistes. I a la mateixa pàgina 247 i al mateix paràgraf, just a continuació, Eco també diu: “... Però ni tan sols la tradició empirista dels enciclopedistes pot renunciar al deure de proposar de nou una llengua universal. I així ho fa (en un apèndix a l'article “Langue”) Joachim Faiguet, que presenta en quatre pàgines un projecte de “Langue nouvelle ...”.

De la pàgina 265 a la 281 Eco hi escriu el capítol anomenat “Les llengües internacionals auxiliars” (LIA, les anomena) i dins d'aquest capítol dedica vuit pàgines exclusivament a l'Esperanto. El senyor Eco, que ha estudiat a fons tota aquesta qüestió i que ha conegut el que el senyor Beauzée no va poder conèixer per raons de cronologia, en cap lloc del seu llibre he trobat que proposi el Llatí i en canvi a la pàgina 279 diu: “... si una decisió política anés acompanyada d'una campanya planificada dels media, la LIA seleccionada podria difondre's amb facilitat...” i a la pàgina 280 afegeix: “...Una força revulsiva podria ser precisament el sentiment de dignitat nacional: davant del risc de que en una futura unió europea pogués prevaldre una llengua d'una sola nació, els estats que tenen poques possibilitats d'imposar la seva pròpia llengua, i que temen el predomini de les llengües dels altres (per tant, tots menys un), podrien començar a donar suport a l'adopció d'una LIA (Llengua Internacional Auxiliar).

La intuïció i la lògica potser ens hauria de fer veure que allò que s'ha construït utilitzant les bases del que ja teníem, s'hauria d'haver millorat. La LIA més estesa, amb més parlants, mètodes més eficaços d'autoaprenentatge, avui per internet, literatura literària i tècnica, pròpia i traduïda, és l'Esperanto. Tres quartes parts de les arrels de l'Esperanto són llatines. L'Esperanto és una llengua jove, però basada en elements de llengües existents i per tant d'alguna manera absorbeix la història de les llengües. Més de cent anys d'ús pràctic d'aquesta llengua de comunicació entre la comunitat esperantòfona ha situat l'Esperanto en les vies de la solidesa d'una llengua com qualsevol altra. Totes les llengües que es parlen han estat fetes pels homes - no pas pels deus - per tan totes són igualment artificials, ó igualment naturals, com es prefereixi. La fonologia, l'ortografia, la morfologia i la sintaxi de l'Esperanto són molt més modernes, simplificades. I fa més de 20 anys que les tècniques de traducció assistida amb l'esperanto van començar a desenvolupar-se havent arribat a un nivell prou evolucionat per a tot el que calgui traduir amb més prestesa quan arribi el moment. Connecteu-vos a http://entitats.vilanova.cat/esperanto on hi podreu fer les consultes que us calgui.

Tanmateix Eco també esmenta el discurs introductori a l'Encyclopédie de D'Alembert, “... sobre l'egoisme dels governs, que mai han sobresortit per la seva capacitat de distingir allò que era bo per a la societat humana en el seu conjunt...” i afegeix, “... Encara que una LIA fos una exigència imprescindible, no sembla que una assemblea mundial, que encara no ha aconseguit posar-se d'acord sobre els remeis urgents que es precisen per a salvar el planeta de la catàstrofe ecològica, estès disposada a aplicar un remei indolor a la ferida que va deixar oberta Babel...”. Després de la recent cimera de Bali, això escrit gairebé fa uns 15 anys segueix essent brutalment vigent.

Joan Inglada
Grup d'Esperanto de Vilanova

11 de gener del 2008 DIARI DE VILANOVA