El passat divendres dia 9, a l'Aula d'Extensió Universitària, Carles Campuzano, diputat per CiU al Parlament espanyol i Daniel Raventós, professor de Sociologia a la Facultat d'Econòmiques de la UB, van debatre sobre els pros i els contres de la Renda Bàsica. Les propostes del dret dels ciutadans a tenir assegurada una existència digna, i per tant la llibertat real, per part de la societat humana organitzada, es remunten a la historia de la democràcia, però en els últims 20 anys s'ha re-emprès amb força per causa de la societat globalitzada. L'Institut dels Drets Humans de Catalunya, entre d’altres moltes associacions de DDHH del món, ha inclòs la Renda Bàsica en la Carta de Drets Humans Emergents que es va debatre en el Fòrum Universal de les Cultures del 2004, a Barcelona, i del 2007, a Monterrey.

El programa El Club, del dia 8, va tractar el tema dels sous dels polítics i van abundar els missatges SMS de professionals que guanyen menys d'una quarta part del que guanya un diputat, i molts sense arribar a mil-euristes, però ningú de la taula va donar solucions a aquestes grans diferències.

Més greu que això és que més de la meitat dels humans no arriben ni a cent-euristes, no ingressen ni tres euros al dia i molts d'ells encara menys. L'any 1900, els ingressos mitjans d'una persona dels països rics eren 4 vegades més que els d'una persona dels països pobres i avui, al cap d'un segle, la diferència és de 30 vegades. Una altra disbauxa econòmica és la dels multimilionaris grans terratinents, que s'emporten més de la meitat de les subvencions europees a l'agricultura, mentre que l'altra meitat s'ha de repartir entre els milions dels “resistents” pagesos d'Europa. En el cúmul de totes aquestes injustícies, poques coses deuen ser més vergonyoses que el procés de privatització dels béns públics durant els últims 100 anys. Com es pot qualificar el fet que impunement es produeixi la despossessió de béns i serveis públics acumulats amb el sacrifici i estalvi de vàries generacions de treballadors al nostre país i al món occidental? I, per rematar-ho, com ens podem sentir constatant l'apropiació privada de l'aigua, dels combustibles fòssils, dels boscs, del conjunt del patrimoni natural, inclosos els codis genètics d'espècies vegetals i animals dels pobles de l'hemisferi Sud? Actualment les Nacions Unides publiquen que el 2% més ric del món posseeix més de la meitat de la riquesa del planeta; en contrast, la meitat de la població posseeix només l'1% d'aquesta riquesa.

Tot això, l'escalada imparable de l'apropiació de béns comuns, la brutal diferència d'ingressos i la indescriptible pobresa mundial s'ha produït en els darrers cent anys in crescendo a tot el llarg del segle i dins del sistema econòmic basat en el treball que reclama l'esforç i la responsabilitat dels ciutadans per tal de garantir el progrés col·lectiu. Alguna cosa falla i quan una cosa no funciona hem de ser prou flexibles com per modificar-la.

Els emprenedors que es creuen predestinats a gestionar el planeta, oi que no són pas uns sàdics que gaudeixen amb l'opressió, la misèria i la mort de la gran majoria dels congèneres? Ni que sigui explotant allò que és de tots, potser és necessari que els creadors de la riquesa visquin bé, però també és just que deixin viure amb un mínim de dignitat la resta, els espoliats, els desposseïts. El treball, no era un castic de Déu? Allò que realment ha creat futur, les matemàtiques, la física, la filosofia, l'ètica i el dret, va sorgir a Grècia, de l'amor i curiositat del saber pel saber. El que ha de ser el treball és l'objecte d'un contracte entre iguals. El que ens ha de preocupar a tots plegats és que es compensi adequadament tothom, pagant el lloguer d'allò que uns fan servir per viure bé, com viuen, amb la finalitat de que la majoria dels humans deixi de malviure i de mal-morir com fa temps que ho fa. I aquest objectiu no ens hauria de deixar dormir fins que ho aconseguim, pel que vulgueu, per Déu els que hi creuen i per dignitat, tothom.

No sé si algú pot estar predestinat a gestionar l'univers, en tot cas, no a posseir-lo. Els esclaus tenien por a la llibertat, les dones encara tenen por a la igualtat. Potser creuen que no hi tenen dret? És que els desposseïts no ens creiem que tinguem dret a reclamar que es retorni a la comunitat allò que li pertany? El 20% de la nostra societat, catalana, espanyola, europea i occidental és pobre. La bactèria mortífera és dins de casa nostra. Esperarem a que ja no hi hagi remei? Esperarem ha haver d'enderrocar la unitat de cures intensives? És que tenim por de reclamar que tots els humans hem de viure dignament? La Renda Bàsica, amb les reformes socials, fiscals i laborals pertinents, és una transferència universal i incondicional, de justícia, que ho permet.

Joan Inglada Roig
membre de Xarxa per a la Renda Bàsica

DIARI DE VILANOVA 16 de maig del 2008

PD: Les respostes a 14 preguntes sobre la Renda Bàsica aquí les trobareu.