Enguany hom hauria d'haver celebrat el 50è aniversari de la primera exposició en solitari, del nostre artista Armand Cardona Torrandell, a les Galeries Laietanes de Barcelona.

Avui, després de tants anys, cada cop queda menys gent que pugui recordar l'aridesa intel·lectual de l'època franquista. La majoria dels nostres mestres, dels nostres escriptors, dels nostres filòsofs, igual que molts dels defensors de la legalitat democràtica, van morir al front, van haver d'exiliar-se o els van anar afusellant, any rere any, fins ben entrats els anys cinquantes, després de podrir-se a la presó des del final de la guerra.

El país quedà orfe de persones capaces i preparades per al seu desenvolupament normal. En aquest desert cultural el jove Armand, nascut el 1928, es fa notar. Lector voraç amb àmplies capacitats artístiques, entre escriure i pintar es decideix per la pintura. Fustigador de ments anestesiades, la seva actitud crítica i provocadora el convertí en un agent de la transformació. Els joves que llavors inquiets cercaven la seva Ítaca, i avui ja avis o en camí de ser-ho, van trobar en ell una mena de far per sortir d'aquella mediocritat. La seva vasta cultura literària influí abastament en els que travessaven a prop seu.

El crític Sebastià Gasch diu en el catàleg d'aquella primera exposició: “La pintura de Armando Cardona no es un reflejo de la vida. Es la vida misma” i acaba: “... en suma, es la pintura misma animada de tal vida inherente y esencial que, al contemplar sus obras, uno cree en la existencia de un mundo que se ve por primera vez”.

Pinta la vida al seu voltant i s'encamina cap a la denúncia de la injustícia, de la violència, de les històriques i contemporànies barbaritats humanes. Cronista del seu temps i de tots els temps, Cardona pinta la soledat, l'exasperació i la desesperació, la despossessió, l'espoliació i la misèria. La seva pintura es basa en el tema com a element sintetitzador del significat, de vegades necessàriament incomplet però, i que per això el complementa caligràficament. La seva obra insinua com una mena d'obediència a una força indomable que l'obliga a expressar-se. Pinta i s'allibera perquè ja ha comunicat el testimoni d'allò que calia transmetre.

Ara, al cap de 50 anys de la seva primera exposició en solitari, cal que Vilanova senti la necessitat i l'obligació de perpetuar la seva memòria. El nom de l'Armand Cardona Torrandell és a una plaça i a la magnífica biblioteca de Sant Joan, però la seva pintura s'ha de fer visible. Cal que la prudència no imposi el silenci i que l'esperit de l'Armand ens assisteixi per a que tots plegats no siguem mesquins sinó magnànims i que la seva obra surti a la llum i el seu revulsiu actuï de recordatori i de rebuig permanent de numàncies, de guernikes, d'hirosimes, de vietnams, i de ...

Necessitem que l'obra de l'Armand sigui present entre nosaltres per a fuetejar ara més que mai els embadalits en aquesta mena de letàrgia alienadora actual i els acomodats en l'actual situació política i que el seu missatge serveixi, si més no per a què tots plegats aprenguem a destriar entre el caos ordenat i l'ordre caòtic. Paraules de l'Armand. (1)

Joan Inglada Roig
Vilanova i la Geltrú, novembre de 2007

DIARI DE VILANOVA
30 de novembre del 2007

PS: mostra de possibles il·lustracions:

Massacre

http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/obra/rm-cirauqui/etapes6.html

Empresonat

http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/obra/mostra/pagines/76-empresonat.htm

Senyes d'identificació:

http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/obra/mostra/pagines/76-senyes%20d-identificacio.htm

Cròniques quotidianes:

http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/obra/rm-cirauqui/etapes7.html

Sèrie Vietnam

http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/taller-infants/img48.html

Massacre
http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/taller-infants/img49.html