El diumenge passat Barcelona va participar en la campanya de l'ONU en favor dels objectius del mil·lenni de l'ONU per a eradicar la pobresa al món abans del 1015. Malgrat les accions de l'ONU, l'organització Social Watch, que agrupa quatre-centes ONG assegura, en l'últim informe, que els objectius del mil·lenni no s'assoliran, en tot cas, fins l'any 2280, si no es canvien les regles econòmiques actuals.

La pobresa - no sé si tothom qui vota els partits d'esquerra, militància inclosa, ho té clar – no és fruit de l'atzar, sinó que és una opció social. Totes les societats, opulentes o no, generen desigualtats extremes en el repartiment de la riquesa. I això no és conseqüència de cap llei natural. La pobresa és el resultat afegit de decisions que prenen persones –molt poques, sovint- de carn i os. Per exemple, fabricar armes, assegurar a un grup determinat el salari per a tota la vida, condemnar a altres grups a la més absoluta inseguretat laboral, permetre que uns quants acumulin fortunes colossals o assignar una partida dels Pressupostos Generals de l'Estat a la Casa Real. Justificables o infames, aquests exemples són opcions socials. Les dades relatives als nivells de pobresa existents no només en els mal anomenats “països en vies de desenvolupament”, sinó també a l'opulenta Catalunya no poden deixar-nos indiferents.

El sistema de subsidis condicionats, PIRMI i altres, ha quedat obsolet, ha estat superat per les noves circumstàncies econòmiques i socials que envolten els fenòmens d'un atur que cada vegada afecta a un major nombre de col·lectius –dones, famílies monoparentals, joves i majors de 50 anys, entre altres–. Mai més hi haurà treball útil assalariat per a tothom. Davant tal realitat, la necessitat de noves formes d'accés a la renda que desvinculin la mateixa de la realització d'una activitat remunerada pel mercat laboral sembla inqüestionable.

Tot això ICV, ERC i finalment PSC ho tenien clar. Per això, els dos primers, defensaven des de fa anys la Renda Bàsica fins arribar a que el maig de 2002 el plenari del Parlament de Catalunya discutís una proposta de llei sobre la Renda Bàsica presentada per ERC-ICV; després el Pacte del Tinell la va tornar a incloure a partir de redefinir la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

Ara no s'entén que en el programa de les properes eleccions, el PSC l'esmenti només en el capítol 6. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats i en el punt 1677. Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura per eradicar la feminització de la pobresa. A part només es parla de renda de suficiència i de revisió del PIRMI, com també a l'apartat de Benestar Social d'ERC, hi trobem una potenciació del PIRMI per garantir ingressos de supervivència i cap esment a la Renda Bàsica. Cal que aclareixi que els joves JERC, que tenen programa a part, si que inclouen la RB com a instrument de transformació i justícia social. ICV en el seu apartat „Pobresa zero” de les 15 prioritats de govern d’ICV-EUIA esmenta la defensa d’un gran Pacte Nacional per a la Inclusió Social que contempli instruments potents de lluita contra la pobresa en la perspectiva de la renda bàsica de ciutadania.

Diria que no li correspon a un partit d'esquerra garantir la suficiència o la supervivència sinó assegurar el dret a l'existència, la cobertura de les necessitats bàsiques de cultura, educació, salut, habitatge, alimentació, etc. Els avantatges de la RB són clars:

1- S'eliminarien els elevats costos dels controls que s'han de fer per saber si correspon o no la concessió d'un subsidi. El 70% dels diners que l'Administració assigna als ajuts socials es queden en l'administració i només 30€ de cada 100 arriben al necessitat. Només de pensar els avantatges que constituiria un subsidi incondicional, garantit, la simplificació administrativa a que s'arriba amb la RB pot ser crucial amb vista a una efectiva racionalització de les polítiques socials.

2- Cal destacar que el fet que la RB es cobri per endavant, perquè li toca a tothom, fa que sigui una mesura essencialment preventiva de l'exclusió, en cap cas curativa.

3- A diferència dels subsidis condicionats, la RB no constitueix un sostre, sinó que defineix un nivell bàsic a partir del qual les persones poden acumular qualsevol altre ingrés.

4 - La RB permet eludir el “parany de la pobresa”, que apareix quan la percepció dels subsidis es troba condicionada a la verificació, per part de l'estat, dels ingressos rebuts en mercat laboral. En concret, el parany de la pobresa és el rang d'ingressos dins del qual, al beneficiari del subsidi condicionat no li convé augmentar els seus ingressos derivats d'altres fonts, perquè si ho fes la conseqüència immediata seria la pèrdua del subsidi, cosa que alimenta de passada l'economia submergida.

5 - La RB permet posar fi als mals tant psicològics com pràctics de l'estigmatització social del perceptor d'un subsidi condicionat: la vergonya de ser marcat i registrat com a ”pobre” desestimula el reclam del benefici i accentua les condicions de pobresa o, al revés, propicia l'auto–exclusió social.

En resum, la reedició del Pacte del Tinell seria la millor garantia per a poder avançar en l'eradicació de la pobresa a Catalunya.

Joan Inglada Roig
Vilanova i la Geltrú

No publicat al Diari de Vilanova