Crec que no és d'això del que es tracta senyor Goudinoff. Miri, Israel ha fet cas omís de quaranta-sis recomanacions de les Nacions Unides. Si un estat no compleix allò que les Nacions Unides acorden quina mena de valoració se'n pot fer? És clar que si EE.UU. pot vetar quaranta resolucions de les Nacions Unides que condemnen Israel, Israel es deu creure amb dret de no fer cas de les recomanacions. Cal preguntar-se si són justificables o no les massacres realitzades per alliberar dos soldats segrestats? Després del terror sembrat per l'exèrcit israelí, com es pot dir que Israel no fa més que defensar-se de dos estats governats per terroristes? Com es pot parlar amb aquesta lleugeresa només pensant en que Hezbollah no existia quan Israel ja havia arrasat el Líban en més d'una ocasió? Per què no parlem de la proclamació de l'estat d'Israel el 1948 foragitant palestins de les seves cases i terres?

Recordava cartes anteriors seves al director i no em quadraven amb l'última. Així que fent us del servei d'hemeroteca a Internet del Diari de Vilanova me les he rellegides totes i efectivament se'm confirma la meva sorpresa. Com no sigui que vostè estigui d'acord amb el sector del nacionalisme català que defensa Israel faci les barbaritats que faci. No crec que qui defensa això es pugui qualificar de pacifista per naturalesa com vostè es defineix.

Dir que el que fa Israel són accions mínimament justificables com la defensa d'un país i dels seus ciutadans ho pot dir tothom, des d'Israel fins a Hezbollah passant pel Regne d'Espanya i ETA o el Regne Unit i l'IRA. Tanmateix mentre hi hagi fàbriques d'armament hi haurà terror i la clau d'un futur en pau només consisteix en la capacitat de fer-les desaparèixer. També podríem parlar d'energia nuclear des d'Hiroshima fins a l'Iran, passant per les dues-centes cinquanta bombes atòmiques que té el “pacífic” estat d'Israel i que no preocupen a ningú, pel que es veu.

Estic d'acord amb vostè en el tema de les creences. És ací on hauríem de fer l'esforç de superar els bloqueigs que les creences ens causen a tots i cada un dels éssers humans; fins i tot els que ens pensem que ho tenim superat. La meva creença -no sé si bloquejant o no- és que l'única solució per aturar tota mena de guerres és la negociació entre les diferents parts components de la diversitat humana; el problema és que encara no en sabem prou de negociar però n'haurem d'aprendre. O, com també diu Eduardo Galeano, continuarem acceptant que aquest món enamorat de la mort és el nostre únic món possible?

Joan Inglada
Vilanova i la Geltrú
18 d’agost del 2006 DIARI DE VILANOVA