El passat dijous dia 9 al Cercle Artístic Can Cabanyes, amb la bellesa de La Missa de la Coronació de Mozart, Iago Pericot, a partir de la sobrietat de dos cossos nus damunt d'una passarel·la en forma de T, donà moviment a una parella amb reminiscències de l'escultòrica grega, produint un espectacle d'una grandesa humana d'incomparable magnificència, Mozartnú, que vam poder contemplar en una bona realització en video. En els sis moviments - Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei – la parella es presenta i va desenvolupant d'acord amb el significat de cada moviment, la súplica, les lloances, l'afirmació, el patiment, l'alegria, més lloances, més súpliques, la petició de pau, la comunió i el simbòlic “aneu en nom de...”. Un conjunt d'aproximacions en un joc d'equilibris dinàmics que es van desenvolupant amb harmonia, delicadesa i força i que acaben en una inequívoca comunicació.

Indescriptible vessament de creativitat a dojo tal com ens té acostumats en Iago Pericot. Una autèntica producció d'una poesia exuberant amb la clara intenció i reeixit aconseguiment d'eliminar les diferències tòpiques per causa del sexe. Un espectacle que entra pels sentits, amb una perfecta sincronització entre música i moviment impedint que es perdi cap detall del que s'està mostrant.

Iago Pericot, Barcelona-1929, és director d'escena, pintor crític i satíric i agitador cultural, un dels introductors de la modernitat escènica al país. Polifacètic i inquiet, inconformista i admirador de la mitologia grega, “la gran mare de tot”. Diu de si mateix: “Sóc complex, nascut entre balança i escorpí. El meu món és el món de la ficció i de la transgressió.”

La Missa de la Coronació de Mozart és una obra de maduresa; la partitura porta data del març del 1779 quan el compositor tenia 23 anys. És una obra dramática d'un gran mestratge. Pel gener del mateix any, Mozart, va ser nomenat Organista Màxim de la Cort i la missa composta poc després portava el nom orignal de Missa en Do Major que probablement va ser interpretada a la catedral de Salzburg per setmana santa. Per cert que el nom de "Krönungsmesse" apareix per primer cop el 1873, ja que es creia, erròniament, que havia estat composta per a la coronació de la imatge miraculosa de la Verge a l'església de Pelegrinació Maria Plain.

Tot plegat un gran encert de l’Associació Musical del Garraf - Orquestra de Cambra del Garraf amb la col·laboració del Cercle Artístic Can Cabanyes, en la primera sessió d'un conjunt de vetllades musicals amb conductor, tema i col·loqui, que es duran a terme mensualment. Enhorabona per l'aposta i també per la coincidència amb la celebració del 250 aniversari del naixement de Mozart.

Joan Inglada Roig
Vilanova i la Geltrú 24 de març del 2006 DIARI DE VILANOVA