Benvolgut Manuel Mateos, admirat ex-professor de les meves filles:

Vet ací alguns comentaris en relació al teu escrit de la Tribuna del 24 de febrer. Diria, per començar, que el fet de que al Brasil i al Regne Unit s'estudiï l'espanyol, que als EEUU n'hi hagi 35 mil·lions que el parlin i que a la resta de països s'incrementi notablement el seu estudi, no té res a veure amb el que passa a Catalunya. El fet de sentir que el teu idioma matern és un idioma de segona en el seu propi país, no passa a cap dels països esmentats. A casa nostra el bilingüisme és legal des de l'estatut del 1981. No fa gaire més de 10 o 15 anys els únics bilingües erem majoritàriament els catalanoparlants i molts ens passàvem al castellà quan a la reunió hi entrava algú que no parlava català. Actualment s'observa un canvi qualitatiu important ja que molts fills d'immigrants de comunitats espanyoles s'han fet bilingües i fàcilment es passen al català si algú dels presents hi parla; i això indubtablement és gràcies a la política lingüística.

Per què parles només de bilingüisme? Has pensat en la gran quantitat d'escolars que a casa seva parlen altres llengües? Estem parlant d'algunes desenes de llengües. Creus que hi categories d'immigrants? Vols dir que no t'ha sortit la vena? Preparar bé els administrats per a la vida professional, fa que avui hom es plantegi també la necessitat de dominar el mandarí i l'àrab a més de l'espanyol i l'anglès. Llavors quantes assignatures fem en cada llengua? Les matemàtiques les fem en mandarí i la història en àrab? Però com es prepara bé, lingüísticament, els administrats per a ser ciutadants amb continguts cívics per a un món millor? I si n'hi ha que decideixen que l'euskera i l'occità els interessa més perquè serà la gent amb qui més es relacionarà en la seva vida d'adult? Com combinem tot plegat amb la imperiosa necessitat de la defensa de la la diversitat lingüística? Tenim consciència de l'accelerada pèrdua de diversitat lingüística a nivell mundial?

El teu discurs és intel·lectualment intel·ligible però un idioma és molt més que una qüestió intel·lectual; som allò que parlem i ho som amb tot el cos sencer, ho sentim. Aquest sentiment faria que si jo anés a viure a Euskadi, posem per cas, hi viuria en euskera perquè entenc el sentiment d'aquell poble, perquè he patit la mateixa minorització i perquè crec en la riquesa de la diversitat i per tant en el valor igual de totes les llengües amb independència del nombre de parlants. Si algun dia catalans i bascs veuen que l'idioma propi al seu país VIU igual que el castellà a la resta de l'estat, tu no tindries necessitat de fer articles tan desafortunats com el que has fet perquè els intel·lectuals castellanoparlants de tot l'estat ja haurieu fet el salt qualitatiu. I el castellà a Catalunya i a Euskadi el seguirem parlant molt més bé que al Brasil, al Regne Unit, als EEUU i a la resta de països.

Joan Inglada
Vilanova i la Geltrú
DIARI DE VILANOVA 17 de març del 2006