La dèria de la salvaguarda de la diversitat cultural m'ha portat a considerar si a part de sentir-me català em sento alguna cosa més. Durant els últims 30 anys m'he sentit català i prou. D'uns anys ençà vaig començar a defensar la identitat europea, d'una Unió Europea que creix per voluntat dels països membres que s'hi van adherint voluntàriament i no per la força de les armes, com s'han fet tradicionalment totes les expansions. Recentment em comença a fer gràcia el fet de fer-me federalista espanyol perquè tinc amics espanyols que creuen en la diversitat i em sento solidari amb aquesta Espanya defensora de la diversitat real on totes les cultures no tan sols serien protegides sinó volgudes i estimades i apreciades i on seria un valor de prestigi conèixer-les i ja que conec prou bé el castellà crec que puc fer alguna cosa positiva per contrarestar els nacionalistes espanyols integristes que tots els súbdits del Regne d'Espanya fa tan de temps que estem patint.