L’activitat humana fa que les coses vagin canviant, però els canvis es produeixen a diferents velocitats; els canvis tecnològics són els que han anat més de pressa, però els canvis socials van molt més a poc a poc. Som capaços d’enviar artefactes a gairebé tots els planetes del sistema solar i hem estat incapaços d’aturar la guerra de l’Iraq i tampoc sabem com aturar la resta de conflictes armats. Tampoc sabem com evitar la mort diària de milers d’infants per causa de la fam i de malalties curables i tampoc podem fer res per impedir que dos terços de la humanitat hagin de sobreviure amb menys de 2 euros al dia, etc.
Economistes, sociòlegs i polítics diuen que hi ha solucions per a aquests problemes, però la societat és incapaç d’aplicar-les.
Cal tenir cura de força coses més i per això uns es preocupen de la defensa de la biodiversitat i del medi ambient. Un altre tema a considerar és el de la diversitat cultural. Els entesos diuen que la principal diversitat humana és la cultural i que així com la biodiversitat és la clau de la vida, la diversitat cultural és la clau de l’existència humana.
La diversitat cultural produeix el contrast de pensaments i el contrast de pensaments és la vida, i per tant l’uniformisme seria la mort de l’espècie humana.
No cal dir que pensament i llenguatge estan intrínsecament relacionats. Cada llengua constitueix un cert model d’univers, un sistema semiòtic únic de comprensió del món. En els pròxims 100 anys el 90 per cent dels idiomes del món s’haurà extingit, segons ja van advertir centenars de lingüistes durant la 21a sessió del Consell de Govern de UNEP (programa del medi ambient de les Nacions Unides).
Per a la salvaguarda de l’ecosistema lingüístic amb una comunicació eficient i democràtica entre les diferents cultures existeix la idea d’una llengua pont, i més, on hi conflueixen vàries llengües, com ara la Unió Europea. Aquesta llengua hauria de ser una llengua construïda amb conceptes inambigus i per tant semiòticament neutra; un sistema comunicatiu equidistant entre els diferents sistemes lingüístics. Aquesta llengua pont podria ser l’Esperanto.
Amb l’Esperanto s’assegura la democràcia lingüística i es contribueix a la realització d’una comunitat transnacional, amb el respecte a totes les identitats. Aquest pont intercultural seria la garantia de la conservació de totes les espècies lingüístiques: Cada poble amb la seva llengua i l’Esperanto per a tothom.
És comprensible que mentre tinguem pendents els problemes dels drets humans més elementals es presti poca atenció a la salvaguarda de la diversitat cultural, però volem cridar l’atenció en que cal fer-ho al mateix temps; no sigui que quan s’hagin solucionat els problemes de fam, de justícia social i de medi ambient, s’hagin mort totes les llengües i l’espècie humana mori d’inanició cultural.
És per això que els esperantistes catalans seguim treballant en aquest sentit i constantment anem presentant les nostres propostes a la societat. Enguany fa cent anys de la fundació dels primers grups per a l’estudi i divulgació de l’Esperanto al nostre país. El 1904 es creava, amb seu a Ceret, a la comarca del Vallespir de la Catalunya Nord, l’Aplec Esperantista de Catalunya, la primera associació esperantista d’àmbit nacional, amb delegats a diverses ciutats d’ambdós costats del Pirineu (entre ells, com a delegat a Figueres, el notari Salvador Dalí, pare del pintor).
A Ceret també es van editar els tres números del butlletí de l’entitat, Espero de Katalunjo. És per això que del 30 d’octubre a l’1 de novembre se celebrarà a Ceret el 32è Congrés d’Esperanto.
Joan Inglada Roig.
Grup d’Esperanto de Vilanova
DIARI DE VILANOVA 29 d’octubre del 2004